Els que volem un turisme i una activitat turística de primeríssima qualitat per a Andorra ens plantegem sovint aquesta pregunta davant l’erràtica política turística dels darrers deu anys.

Seguir amb l’actual política d’Andorra Turisme de promoure el turisme low cost ens abocarà, sense cap mena de dubtes, a conseqüències nefastes per al país, per a les empreses del sector i per al manteniment de la qualitat de la seva activitat turística.

Paradoxalment, la qualitat turística és en boca de tothom.

És l’horitzó més desitjat i promès. El que hauria de centrar –dissortadament no és el cas– qualsevol estratègia del Govern. Però alguna cosa, clarament, no encaixa en els plantejaments del ministeri i del seu braç executor, Andorra Turisme.

L’horitzó sembla que és la qualitat turística, però les accions no són gens coincidents amb aquella fita.

Tanmateix, les últimes xifres sobre conjuntura turística (el Pont espanyol de la Constitució i després Nadal, Cap d’Any i aviat Reis) semblen positives. Les pernoctacions hoteleres han estat força bones, tot i que el cap de setmana de Nadal no ha estat el que es desitjava. Hi ha hagut anul·lacions. Amunt i crits? Sí i no.

Pensem, també, que la guerra freda entre empreses del sector hoteler, que comentava en aquesta Plaça del Poble del dia 28 de desembre, ha portat a tancar plantes senceres d’alguns hotels per manca de personal.

I tot plegat ha portat a una atenció low cost a la clientela. Un mal servei i de retruc una mala propaganda.

D’altra banda, la recuperació del turisme és lluny dels valors prepandèmics. Vigilem, perquè ja veiem on ens ha portat creure’ns que les conseqüències de la Covid s’havien superat.

La nova onada ens ha conduït a un nou desastre, responsabilitat de tots: del Govern, per donar el senyal incorrecte que amb la vacunació estaria gairebé tot resolt, i de bona part de la ciutadania perquè, peti qui peti, no vol renunciar a la seva socialització.

Res serà igual després d’un trimestre que deixa unes perspectives devastadores.

La contraposició entre preservar la salut i salvar l’economia no és tal: l’impacte de la gran recessió a la qual encara només ens acostem dependrà de la capacitat de gestió del sistema sanitari nacional de la responsabilitat dels ciutadans i de tots els actors socials i polítics.

Pensem, també, que la pèrdua important del turisme estranger, anglès i rus especialment, és la conseqüència de les restriccions imposades per les autoritats dels països d’origen, fonamentalment en aquells, europeus, que són tradicionalment els nostres principals visitants.

El resultant continua essent una davallada en termes absoluts de l’activitat econòmica del sector en relació amb el 2019.

A diferència d’altres períodes, tampoc podem confiar en el flux de visitants des de països en situació més benestant: no n’hi ha.

Sense renunciar a la neu i l’esquí, l’oferta cultural andorrana és extraordinària i des de Govern no s’ha volgut assentar-la com el centre d’atracció que mereix.

Aquest valor afegit mereix un tractament especial que aposti per multiplicar i rendibilitzar els atractius artístics, històrics, culturals i gastronòmics del conjunt de la geografia andorrana.

Però també seria necessari millorar la qualitat de la funció empresarial del sector, professionalitzar més la gestió, millorar la sostenibilitat mediambiental dels nostres destins tradicionals i avançar en els processos de racionalització organitzativa de tota la cadena de valor en la qual descansa el sector.

Necessitem canviar el model del “jo t’ho faig més barat” pel “jo t’ho faig millor, però a un bon preu.”

Es tractaria, al capdavall, d’introduir una perspectiva temporal més àmplia i satisfer les exigències de nous visitants amb demandes més selectives i major poder adquisitiu.

Però els rectors públics del turisme no volen qualitat turística. S’han jugat el país a la quantitat, són low cost.