Sovint parlem de maltractaments a les dones, i cal que ens posem seriosos, tots però les dones les primeres, perquè el que volem és acabar amb aquesta xacra que durant segles les dones hem patit i que ha trigat massa que es denunciés públicament. Cal defensar les dones i els drets de les dones. I cal que s’ajudi les víctimes.

Però pensem que també cal plantar cara a aquelles dones que s’aprofiten del context i denuncien de manera falsa les seves parelles per fer mal o treure un profit. Aquesta mala manera de procedir perjudica les dones que realment pateixen maltractament. No és just ni admissible que vulguin aparèixer com si fossin maltractades.

Aquesta actitud frivolitza un tema molt greu i aquesta mala manera de fer va en detriment de totes les víctimes. Perjudiquen l’ordenament jurídic. No només fan mal a qui denuncien falsament, sinó que els fills de la parella també reben una informació negativa que poden arrossegar al llarg de molts anys.

La víctima de maltractament ho viu i pateix en silenci i quan realment dona el pas endavant per denunciar-ho li costa fer-ho. Aquestes persones es mereixen tot el suport de les administracions i el respecte de la ciutadania. Tenen el dret de ser ajudades i protegides.

Sembla ser, però, que hi ha qui creu que pot treure un profit d’això i gosa denunciar malgrat no ha patit maltractament. És un frau i un abús de dret que els progressistes volem rebutjar públicament. Hi ha homes que ens han contactat parlant de denuncies falses. A conseqüència d’això han de viure sempre més amb la lletra escarlata que els assenyala com a maltractadors.

Segurament és difícil detectar una denuncia falsa, però cal trobar la manera que la justícia s’apliqui només quan realment hi ha hagut un abús, i que es castigui el qui empra la denúncia per treure un benefici personal.

Cal escoltar tothom, efectivament, però és necessari que els recursos que es destinen a les víctimes de violència de gènere arribin realment a qui ho necessita.

Les dones que denuncien de manera falsa ens fan molt mal a totes les dones. La violència de gènere és una realitat i un problema que s’ha enquistat en els anys, les denuncies falses d’una manera o un altra han de deixar de ser-hi.

Una societat sana no pot permetre de cap manera que la dissort d’unes dones l’emprin unes altres per a les seves revenges personals.

Els homes també tenen drets. Hi ha cada vegada més pares separats que han de viure sols, amb la càrrega dels fills, perquè les mares es desentenen. No cal invocar aquí la violència de gènere, però cal que la justícia sigui ràpida per a ells també.

Les dones –i també els homes– progressistes mantenim una posició de principi contra la violència de gènere i denunciem els maltractaments que reben les dones. Però després que ens hagin contactat pares que se senten indefensos, pares que han de lluitar sols i que no se senten escoltats per ser homes, volem donar veu, a traves d’aquesta finestra al seu testimoni. Cal donar un toc d’atenció a les administracions.

Els pares sols no han de ser sospitosos d’entrada. Cal escoltar-los sense presumpcions negatives. També tenen drets i massa vegades els fan sentir com si no fos així.