La setmana passada la majoria que dona suport al Govern va aprovar un pressupost en el qual no s’ha volgut integrar cap proposta dels grups parlamentaris de l’oposició. La Llei del pressupost, que és una norma vinculada al seu temps de desplegament anual, manté la política del contraban legislatiu. Mitjançant disposicions finals i derogatòries s’ha fet empassar al Consell General, de contraban, modificacions i derogacions amb caràcter permanent de normes legals que havien estat adoptades pel Consell General, en el seu moment, mitjançant un procediment legislatiu ordinari amb el temps suficient perquè els consellers generals poguessin analitzar-les i esmenar-les.

D’ençà que DA va arribar al Govern, el juny del 2011, s’ha implantat un procediment de contraban legislatiu que trenca els mecanismes legislatius ordinaris, frustrant els consellers generals de la seva missió constitucional d’impulsar i controlar l’acció del Govern. Es modifiquen i anul·len normes sense el necessari i preceptiu debat.

I no val, ara, l’excusa que les mesures econòmiques per fer front a la crisi pel coronavirus que s’han desenvolupat el 2020 i el 2021 justificarien les modificacions i derogacions sense altre debat ni explicació.

Fa deu anys que DA està forçant les costures del procediment legislatiu establert a l’article 61 de la Constitució.

Els tècnics fan servir la seva suposada superioritat per menystenir els representants del poble, els consellers generals. Pretenen que només ells, els que saben de tot, poden evitar que l’equilibri del pressupost es posi en perill.

La votació del pressupost és una de les atribucions essencials del Consell General. No és acceptable que la regla de l’autorització parlamentària del pressupost es desviï per a introduir, mitjançant el contraban legislatiu, modificacions i supressions d’altres normes.

L’autorització del Consell General en matèria pressupostària té com a finalitat constitucional limitar la llibertat d’actuació financera del Govern. L’Executiu no pot gastar més del que estableixen els crèdits establerts al pressupost i ha de recaptar obligatòriament els ingressos que hi figuren.

Però l’abast d’aquella autorització varia segons presenti un caràcter detallat o global.

El Govern de DA no vol gaires controls. El pressupost 2022 és molt global i poc detallat. Però aprofitant el tràmit, modifiquen textos legislatius mitjançant les disposicions finals. Es trepitja així el Reglament del Consell General que estableix que cada projecte “ha d’anar acompanyat d’una memòria justificativa i econòmica… així com de la documentació i antecedents necessaris perquè el Consell General s’hi pugui pronunciar.”

Però més enllà d’aquest abús de posició dominant, el pressupost no té gens en compte la difícil situació econòmica del país.

La desorganització de les cadenes de producció provocada per la pandèmia ha encarit els costos i generat escassetats i penúries per a famílies i empreses.

L’economia andorrana està rebent avui una forta patacada amb el brutal encariment dels preus i les tensions sobre les cadenes d’abastiment que castiguen amb força les famílies més modestes i les petites empreses.

Al nostre país no es pot menystenir l’enorme incidència del preu de l’habitatge en el pressupost de les famílies.

Si ho sumem tot plegat no podrem negar que el xoc és contundent i les famílies en pateixen les conseqüències cada dia.

Però el Govern sembla creure que el fenomen de l’encariment del cost de la vida serà temporal: les cadenes logístiques d’aprovisionament donen senyals de millora i els preus de l’energia s’haurien d’estabilitzar a un nivell prou alt.

En aquest cas compensar la pèrdua de poder adquisitiu mitjançant ajudes socials i augment de salaris està justificat. Però el pressupost aprovat la setmana passada no va gaire en aquesta direcció.

L’endemà de la pandèmia s’anuncia difícil.