ADVERTIMENT: Aquesta Plaça del Poble conté afirmacions potencialment feridores. Podria exposar persones sensibles a patir una sensació de malestar, una impressió d’ésser incompreses o, pitjor encara, el disgust insuperable de veure’s contradites. Continuar la lectura els és, doncs, desaconsellat, amb la finalitat que no se sentin ofeses.

M’ha semblat adient fer aquest advertiment després d’haver decidit escriure aquesta setmana sobre la negativa del ministre Portaveu a adaptar els discursos a la realitat econòmica del moment.

Comencem les festes majors arreu però la festa s’ha acabat. Però qui ho sap: gronxats per les il·lusions del diner màgic, d’un endeutament sense dolor, d’una sempre anunciada reactivació econòmica que permetia esperar uns dies esplendorosos, els andorrans i les andorranes s’han d’anar preparant per a un aterratge complicat.

Fa setmanes que els núvols negres s’amunteguen. Totes les previsions coincideixen a revisar francament a la baixa les perspectives de creixement, amb l’important afegitó que els ingressos pressupostaris seran menys importants del que s’havia previst i, en qualsevol cas, del que caldria.

La inflació torna amb gran terrabastall, devorant el poder adquisitiu de les empreses i les famílies més fràgils.

I el deute públic s’encarirà aquest estiu, és a dir, que el país pagarà força més diners d’interessos pels préstecs que ha contractat. Però al ministeri de Finances ens diuen que tot va bé. Esdevé urgent evitar que el deute només serveixi per pagar els deutes anteriors i tapar els forats del pressupost, com dissortadament han estat fent els governs dels últims deu anys.

Aquesta manera de fer és la recepta perfecta per assolir la ruïna ràpidament. I ruïna significa, en pocs anys, que no hi hagi diners per pagar la despesa de funcionament i les pensions de jubilació i que tinguem problemes de confiança en el sistema. Tot plegat amb moltes conseqüències en l’economia. Si no s’hi para atenció hi arribarem aviat.

L’impacte de la guerra  a Ucraïna sobre els preus del gas, petroli, matèries primeres minerals i cereals i altres productes agrícoles, serà molt fort i durador. A més, el deteriorament del poder adquisitiu ja està impactant en la confiança dels consumidors, de les famílies.

I en aquest escenari és on es demostra la perícia i la capacitat de resoldre els problemes reals. Perícia i capacitat que massa sovint brillen per la seva absència.

Però no hi ha una capacitat resolutiva més gran que aquella que té la capacitat d’oferir alternatives viables als problemes que la ciutadania palpa i pateix cada dia. La resta és comunicació cloroform.

Com més ens endinsem en la crisi i més es nota quan s’intenta dissimular la incapacitat demostrada per la crua i tossuda realitat. Governar no pot ser l’art de crear problemes o d’amagar-los. I molt menys d’improvisar.

Esperar-ho tot del “govern dels millors” fou, a més d’un exercici d’ingenuïtat, una forma d’elitisme, perquè tan arrogant és pensar que les elits ho són perquè són els millors, com que el poble s’ha d’agenollar davant la pretesa saviesa de les elits.

La funció de la política és anticipar-se: procurar una perspectiva general, facilitar a cada participant una visió de conjunt, equilibrar els interessos en joc de manera que hi hagi un màxim guany general, substituir sempre que sigui possible el conflicte per la col·laboració i advertir dels riscos exagerats i els possibles encadenaments fatals.

De moment aquí estem encara lluny d’aquella funció ideal i les previsions del ministeri de Finances sembla que es basen més en la intercessió de santa Rita de Càssia (la patrona dels impossibles), que no pas en la realitat geopolítica europea i mundial i el seu dur impacte en l’economia andorrana.