Recordo les paraules de la subsíndica, Meritxell Palmitjavila, el Dia Internacional del Parlamentarisme del passat any 2021, quan els joves representants dels partits polítics d’Andorra vam debatre al vestíbul del Consell General com apropar la institució als joves.  Vam participar en la redacció de la Proposta d’acord de Joventut que recull 72 mesures pensades per a millorar la situació del jovent a Andorra.

La subsíndica ens va demanar si podríem acompanyar la proposta amb accions concretes per aportar solucions a les problemàtiques reals dels joves. A més, va qualificar la Proposta d’acord de Joventut de la carta als reis.

La meva resposta va ser confirmar el compromís de tots els joves a treballar conjuntament amb Govern per tal d’arribar a construir polítiques públiques que facilitessin que la joventut andorrana volgués i pogués viure al seu país.

Un any després de l’aprovació de la Proposta d’acord de Joventut per assentiment del Consell General, sobta anar a una comissió legislativa de seguiment en la qual compareix la ministra d’Afers Socials, Joventut i Participació, Judith Pallarés, presentant les 72 mesures, per saber quines han estat les polítiques públiques que se n’han derivat i, veure que, en la casella de les tasques que havia de realitzar el Govern, apareix sovint el Pla Nacional de la Infància i Adolescència (PNIA). El PNIA, que arriba fins a l’edat de 18 anys, serveix, segons la ministra, per cobrir avui dia les polítiques que s’han de dur a terme per al jovent, que inclou persones fins als 35 anys. Hi ha una part de la joventut que es troba compresa entre els 16 i 18 anys, però parlar de polítiques laborals, per posar un exemple, referint-se al PNIA potser és intentar amagar que no hi ha cap mesura posada en marxa.

En aquella compareixença, la ministra es va comprometre a tenir enllestit el Pla Nacional de la Joventut abans d’acabar el 2022. Si pensem que el PNIA es va començar a elaborar el 2020 i s’ha posat en marxa a principis d’aquest any 2022, potser és molt ambiciós voler recuperar la feina no realitzada el 2021, pel que fa al Pla Nacional de la Joventut, per tenir-ho a finals de 2022. Bona part de les polítiques de joventut ja es troben en la proposta d’acord que s’ha de completar amb programes, projectes i accions basats en dades i possibilitats. I els joves només podem elaborar una carta als reis, ja que desconeixem els recursos dels quals es disposa pel fet que no som el Govern.

La Proposta d’acord de Joventut que vam elaborar volia ser un full de ruta pel Govern en els assumptes que els joves del país veiem mancances per al nostre desenvolupament. La nostra porta per a col·laborar en les feines a realitzar per poder materialitzar aquests canvis sempre ha estat oberta, com ja vam afirmar el 2021, però cal un compromís real d’oferir oportunitats al jovent. Cal esperar al 15 de juliol per veure les noves dades que s’ofereixen per completar la compareixença de la ministra Pallarés i si Educació facilita les seves.

Els problemes dels joves són molt diferents dels altres col·lectius, tot i que l’arrel sigui la mateixa perquè finalment tots vivim en la mateixa societat. L’accés a l’habitatge, l’accés a una feina i els salaris precaris de molts dels que l’han pogut aconseguir, les cobertures socials i la planificació familiar, entre moltes altres, són problemàtiques que incideixen en la joventut d’una manera molt diferent que a la resta de la societat.

Es menysté habitualment tot el que envolta els joves. Volíem creure que la solució vindria de la mà de les que s’ofereixen al conjunt, però dissortadament cada cop es fa més palès que no és així. La piràmide poblacional s’està invertint i una de les causes és les dificultats de la joventut de trobar el seu espai i poder viure en unes condicions mínimes per desenvolupar-nos.

Ben mirat potser cal capgirar la visió actual i assabentar-nos que cal solucionar els problemes presents d’aquells que seran el futur d’Andorra abans que sigui massa tard i el futur se’ns esborri de l’horitzó.