“En nou mesos només es pot acabar malament en el sentit que no serà un bon acord”. Així de contundent es va mostrar ahir l’excap de Govern i president de Progressistes-SDP, Jaume Bartumeu, en la xerrada per analitzar la situació de l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea organitzada per l’aliança PS SDP+.

Davant una sala Consòrcia del Centre de Congressos de la capital plena del tot, i amb la gent dreta, Bartumeu va defensar que Andorra “necessita” l’acord d’associació amb la UE, assegurant que “és indispensable”, si bé va remarcar que “es necessita un bon acord i no un fet de pressa i corrent, fet a salt de mata”.

I en aquesta línia, el líder de SDP, que va fer un repàs dels diferents moments en què  “Andorra s’ha hagut d’acostar a la Unió Europea”, ja sigui en l’acord duaner i comercial del 1990 o els acords en matèria d’intercanvi d’informació que van permetre sortir el 2010 de les llistes de paradisos fiscals o l’acord monetari del 2011, va recordar que el darrer informe de situació del Consell de la UE “ja apuntava que es pogués fer el 2023, si bé no hi ha una data límit”.

Bartumeu, que va lamentar que “s’han discutit molts temes tècnics però les quatre llibertats s’han anat aparcant”, es va mostrar convençut que es pot assolir un bon acord amb la UE i que, malgrat que “és petit”, hi ha marge de negociació. En aquest sentit, l’excap de Govern, que va incidir en la importància de “parlar amb els sectors econòmics” i de “no enganyar-nos a nosaltres mateixos ni a aquests” explicant-los clarament que amb la llibertat d’establiment “poden patir” però que “també podran sortir a treballar a fora”, va reclamar “no moure’ns del Tractat de Lisboa” i aferrar-se a la declaració tercera de l’article 8 que estableix que la UE tindrà en compte la situació particular dels països de petita dimensió que mantinguin relacions específiques de proximitat amb ella.

Això sí, Bartumeu va exigir més rigor i negociar amb “una mica més de coneixement de causa”, assegurant que els negociadors actuals “necessiten millorar”, i evitar fer les coses a darrera hora. En aquesta línia, i interpel·lat sobre el non-paper del desembre passat en relació amb el sector financer, l’excap de Govern, que va remarcar que el que diu el non-paper “és molt preocupant” perquè “ens diu que el nostre sistema de supervisió bancària i financera no és fiable” i també que “posaran una clàusula de suspensió global de l’acord si no es fa bé el que diguin les auditories”, va recordar que ja el febrer del 2021 “hi ha un non-paper que en el tema financer ens diu el mateix”.

Per això, va lamentar, “no pot ser que si se’ns avisa el 2021 el sector financer rebi aquesta notícia el gener del 2023”. I davant d’això, va insistir que “pretendre que això es podrà acabar en nou mesos és una temeritat”.

D’altra banda, i preguntat sobre si la lliure circulació pot acabar comportant distorsions en els fluxos migratoris, Bartumeu va apuntar que “potser el problema és que ja tenim els serveis col·lapsats i sense tenir acord d’associació”, i en relació amb el manteniment de les quotes migratòries va destacar que “arribarà un moment que seran ineficaces perquè no tindrem gent per venir a treballar aquí”.

Així mateix, i per poder assolir un bon acord, el líder de Progressistes-SDP, que va assegurar que cal disposar dels “estudis d’impacte que Terceravia i Josep Pintat s’han passat quatre anys demanant”, va incidir en la necessitat que hi hagi “una voluntat política transversal”, i que la negociació esdevingui “una política d’Estat, però de veritat, i no amb fotografies”, així com que “es posin damunt la taula tots els dossiers” tant per als partits polítics com per als sectors econòmics implicats.

“El Govern ha de negociar amb totes les forces polítiques al costat i els sectors econòmics”, va destacar Bartumeu, que es va mostrar partidari que un cop tancat el text se sotmeti a informació pública, amb període d’al·legacions, ja que la ciutadania “es mereix votar amb coneixement, informat”. En cas contrari, i veient els dubtes dels sectors econòmics, Bartumeu veu complicat que l’acord es pugui validar en un referèndum.

“No podré defensar un acord que s’hagi embastat en sis mesos i amb la falta d’estudis d’impacte”, va destacar.