Dijous passat vaig mantenir, a la Sala de la Consòrcia del Centre de Congressos d’Andorra la Vella, un diàleg públic amb el periodista Albert Roig en relació amb la negociació que el Govern en funcions està duent a terme amb la Comissió Europea per establir un acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea.

Més enllà de les persones (dues-centes pel cap baix) que van assistir a l’acte del dijous, amb moltes de les quals vaig poder parlar quan vam acabar, durant els darrers cinc dies he parlat amb moltes altres persones que s’havien informat pels mitjans de comunicació o bé que havien pogut escoltar el diàleg al YouTube.

Sincerament, m’he pogut adonar que les preocupacions que vaig expressar públicament són les mateixes de moltes –sí, moltes– persones que no comparteixen els meus plantejaments polítics però amb les quals coincidim en una comuna convicció: cal reorientar la negociació en curs per portar-la en la direcció d’una ferma defensa de l’interès nacional andorrà.

Sí, estem convençuts que és perfectament possible defensar el nostre interès nacional tot i tancant un bon acord d’associació amb la UE en el marc dels textos que l’organitzen. I de fer-ho respectant un calendari raonable, sense ultimàtums.

Això és possible si negociem emparant-nos en l’article 8 del Tractat de Lisboa i en la seva declaració 3, que va entrar en vigor l’1 de desembre del 2009, i que obre la via al tractament específic que la UE pot donar als estats de petita dimensió territorial.

Hi ha una condició: tenir voluntat política de defensar un tractament específic, i no amagar la negociació.

Però per fer això s’ha de canviar radicalment el procediment, és a dir, la forma i manera d’encarar la negociació.

Penso que cal assentar la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea al cor d’una política d’Estat. I per fer-ho bé esdevé indispensable procedir a posar a disposició de totes les forces polítiques el conjunt de la documentació vinculada al procés de negociació. Una documentació que el Govern ha amagat sovint als consellers generals i, en conseqüència, a la ciutadania.

Alhora s’haurà de promoure arreu del país un ampli debat en relació amb els àmbits de l’acord d’associació. Un debat que ha d’anar acompanyat dels estudis d’impacte de les seves conseqüències sectorials en l’economia andorrana. Perquè els darrers quatre anys el Govern de DA, Liberals i Ciutadans Compromesos s’ha negat tossudament a encomanar estudis de l’impacte que l’aplicació de l’acord d’associació podria suposar per a diversos sectors de l’economia andorrana.

Per això ara el que convé és aturar la precipitació del Govern de DA i Liberals que vol portar el país a una ràpida conclusió d’un acord, poc estudiat i mal mesurat, aquest any 2023. No es pot rubricar un text sota la síndrome del “si fa no fa”, de “l’aproximadament”, que fa servir el candidat Xavier Espot en aquesta negociació. Una indefinició que també comparteix el candidat de Liberals, Josep Maria Cabanes, que es limita a aplaudir tot el que fa el govern en funcions.

Per això també caldrà, una volta s’hagués pogut acordar provisionalment un text, obrir un tràmit d’exposició i informació pública del text rubricat ad referèndum amb la Comissió Europea, establint un període d’al·legacions.

Només després de tot aquest procés participatiu es podrà passar a la convocatòria d’un referèndum sobre el text de l’acord d’associació, previ a la signatura final de l’acord i la ratificació pel Consell General.

El poble andorrà ha de disposar d’un coneixement informat abans de pronunciar-se. Ens hi juguem el futur de les properes generacions.

Aquesta és la nostra proposta per aconseguir un BON acord d’associació.