Encara no m’avinc de l’escena que il·lustrava la fotografia que es va publicar als diaris amb membres del govern en funcions i alhora candidats a les eleccions generals del 2 d’abril en una taula de joc durant la inauguració del casino. Apareixien en aquella instantània l’excònsol del Comú d’Andorra la Vella, candidata a la territorial d’Andorra la Vella i l’exconseller comunal, també candidat territorial a les eleccions a la capital.

Presidien, d’alguna manera, la imatge el cap de Govern en funcions, candidat de DA, i el ministre de Turisme en funcions, també candidat de DA a Encamp.

Tot un grup d’elegibles en companyia mirant embadalits una partida de blackjack al recentment inaugurat casino de Prat de la Creu. Algun d’ells semblava estar a punt de la hiperventilació amb tanta emoció continguda.

Això sí, les cartes estaven sobre la taula i se les miraven amb un somriure entre sorneguer i pueril. A jugar! Com la canalla al txiquiparc.

Quina escena!

Era com un anunci de televisió d’aquells que t’engalipen amb la idea que guanyar diners ràpids i fàcils és possible. On et venen aquesta fal·làcia, però sense explicar que la probabilitat de guanyar en la majoria de jocs de casino és molt baixa i s’acaba perdent més diners dels que acabes guanyant. Però tots reien com si això de perdre diners no anés amb ells.

Eren –són– les persones que DA presenta a les eleccions del pròxim 2 d’abril per portar el timó (o potser serà la ruleta) del país, persones que estaven promocionant el camí molt possible de la ruïna financera i la pobresa de les famílies.

No eren personatges de la societé, eren candidates i candidats de DA a les properes eleccions del 2 d’abril, que donaven un exemple molt llastimós de l’oci i la diversió del nostre país, com si no existís una altra manera de passar l’estona.

No s’entén com, en un país on els governants no afavoreixen pas el consum de tabac i begudes alcohòliques, aquestes candidates i candidats de DA s’ofereixin obertament i descaradament a fer-se una fotografia per promocionar i convidar al joc.

Com poden, el cap de Govern en funcions, la seva candidata a Andorra la Vella i el ministre de Turisme en funcions, candidat a Encamp, promocionar l’addicció al joc?

Sabem –els candidats de DA no ho poden pas ignorar- que l’accés fàcil als jocs d’atzar ha fet pujar moltíssim la població ludòpata. Una publicitat governamental dels casinos augmenta les possibilitats de desenvolupar aquesta addicció.

El que seria positiu és posar damunt de la taula –la de les institucions públiques, no la del joc– la importància de tallar de soca-rel les epidèmies addictives que es donen en la nostra societat, com ara el joc, i que acaben movent importants quantitats de diners que van a parar a la butxaca dels que més tenen –perquè la casa sempre guanya– colpint les costelles dels que no en tenen tant.

Al capdavall, el que sí que han fet és ensenyar públicament que la fractura social, el fet que cada dia hi hagi més famílies al llindar de la pobresa i que l’accés a un habitatge digne hagi esdevingut missió impossible, els preocupa ben poc. Ells, ben contents i divertits, juguen.

Després ja poden fer discursos per solucionar el problema d’habitatge, de l’elevat cost de la vida, de la sanitat o de l’endeutament de l’Estat… potser unes de les seves propostes serà anar a passar la tarda a fer una partideta de blackjack al casino, i així poder superar les dificultats econòmiques que estan patint moltes ciutadanes i ciutadans d’Andorra.

Els hem de preguntar públicament si a la vista d’aquella fotografia, que qualificaria d’insultant, s’estaven jugant a cartes el país. Ho semblava.