L’habitatge a preu assequible és una prioritat clara i un element central de la nostra proposta política, la de PS SDP+. Els socialdemòcrates pensem que la política d’habitatge té una clara repercussió sobre el poder adquisitiu, i per tant en el benestar, de les famílies, i alhora sobre la competitivitat d’empreses i autònoms. La qual cosa fa imprescindible actuar-hi de manera urgent i decidida, i més tenint en compte l’evolució que segueix el mercat en l’actualitat.
Construint grans torres de luxe, com les que s’han aixecat al bell mig d’Escaldes, al Clot d’Emprivat, però també com les promocions que s’estan construint al llarg i ample del territori -és que cap parròquia se n’escapa i en tenim exemples clars a Arinsal, Andorra la Vella, Soldeu, El Tarter, Ordino, Encamp, Sant Julià…- no ho aconseguirem. Ni tampoc donant facilitats perquè aquestes propietats facin cap a mans d’inversors afavorint només l’especulació, reduint la cessió obligatòria de sòl o les taxes de construcció. La problemàtica de l’habitatge tampoc s’arreglarà només amb nova construcció, que tampoc creiem que sigui necessari.
Això no ho diem ara perquè estem en campanya electoral, no. Ho hem estat remarcant al llarg dels darrers anys, durant els quals hem posat damunt la taula múltiples idees i mesures. No ho dubteu, actuarem en conseqüència de la importància i gravetat de la situació. Sabem de les dificultats que hi ha en matèria d’habitatge i que cal fer un front comú per reconduir la situació. En aquest àmbit també pensem que la unió fa la força. És per això que, com ja hem demanat al llarg d’aquesta passada legislatura, promourem un pacte d’Estat amb l’acord de les forces del Consell General, les administracions comunals, la societat civil i els propietaris de béns immobles.
Crearem un Ministeri de l’Habitatge, que s’encarregui de manera exclusiva al disseny, implementació i avaluació de les polítiques de l’habitatge, sense distraccions. I reconvertirem l’Institut de l’Habitatge en un Observatori, que unifiqui la recollida de dades en matèria d’habitatge -moltes de les quals encara no se’n disposa i són imprescindibles justament per a poder crear les polítiques necessàries per donar solució a la problemàtica actual-. Serà l’Observatori de l’Habitatge qui creï i gestioni l’índex de preus de referència a partir del qual construir altres polítiques que contribueixin a pal·liar la greu crisis actual, proposant rebaixes fiscals per al qui s’hi ajustin i penalitzant aquells que es mantinguin per sobre, per exemple.
I també redactarem i aprovarem la Llei del dret a l’habitatge, un text que permetrà desenvolupar el dret constitucional i que definirà què s’entén per habitatge a preu assequible -ja us avanço que per a nosaltres, els socialdemòcrates, entenem que un preu assequible es troba entre el 30 i el 35% de l’ingrés familiar medià- o que és un habitatge d’ús social. Alhora, també s’establiran els mecanismes per disposar del parc immobiliari necessari per cobrir les necessitats com us explicaré en els propers paràgrafs.
Una altra mesura que promourem és la reserva d’entre un 10 i un 20% de cada pla parcial o nou desenvolupament a habitatge assequible i entre un 10 i un 20% de cada promoció es destinarà a la gestió per part de la Societat Pública d’Habitatge, una entitat que facilitarà la posada al mercat d’habitatges a preu assequible i segons l’índex de preus de referència i alhora garantirà el cobrament i el manteniment del bé als propietaris que cedeixin la gestió dels seus béns immobles a aquest organisme de nova creació. En aquest punt hem de destacar el nostre compromís a destinar un mínim de 80 milions d’euros, per via dels propers pressupostos generals de l’Estat dels propers quatre anys, a habitatges de titularitat pública, que quedaran sota gestió de la Societat Pública d’Habitatge.
En paral·lel combatrem la problemàtica dels pisos buits. Crearem el tant discutit però necessari registre de la propietat, i també un registre de contractes de lloguer, i reconvertirem l’impost d’habitatges buits per aconseguir una aplicació real i efectiva i fer-lo finalista. La recaptació obtinguda per aquest impost es destinarà a l’habitatge a preu assequible.
D’altra banda, cal donar més garanties i tranquil·litat tant a llogaters com a propietaris. És per això que proposem ampliar a dos anys les pròrrogues per als contractes de lloguer, establir mecanismes per garantir el cobrament d’impagaments i fixar els drets i obligacions d’uns i altres.
I tot això sense oblidar la política d’ajuts, que cal que garanteixi l’accés a aquella gent que ho necessita. Ni tampoc les mesures per afavorir la compra d’habitatges per part de les famílies andorranes, com pot ser un programa públic d’avals garantits per l’Estat amb l’aportació del 20% en la comprar d’habitatges per a residència habitual i primera residència que prioritzi els joves, les parelles de menys de 40 anys o les famílies monoparentals, sempre dins de criteris, paràmetres i terminis que permetin una garantia raonable de retorn per part dels beneficiaris, i amb uns topalls màxims.
Això són només quatre pinzellades de totes les propostes que es recullen en el programa de PS SDP+, i amb les quals estem segurs que aconseguirem reequilibrar el mercat i aconseguir la reducció dels preus actuals. Cal unió a nivell polític i social per poder tirar endavant aquest conjunt de mesures, i també cal aquesta multitud de propostes per poder fer front a la crisis, ja que aquestes, aplicades individualment i no com un conjunt, tampoc serien suficients. Només així aconseguirem reduir els preus actuals dels habitatges i podrem iniciar la recuperació del poder adquisitiu i del benestar de les famílies així com de la competitivitat de les empreses i autònoms del país, que al final és del que es tracta.
