Durant aquesta campanya electoral l’aliança entre el Partit Socialdemòcrata i Socialdemocràcia i Progrés ha presentat un programa amb mesures i propostes concretes per donar resposta als reptes de futur del país.

L’aliança socialdemòcrata s’ha configurat com un projecte positiu, a favor del país. La nostra proposta és doncs radicalment diferent de la que va suposar DA el 2011, que es va articular per fer-nos fora. No ens hi volien perquè el nostre era un govern “que no feia el que calia”. Més ben dit, no fèiem el que volien determinades famílies poderoses del nostre país.

Dotze anys després és important adonar-se de l’estat de degradació en què Xavier Espot, Jordi Torres, Carles Enseñat i Conxita Marsol ens deixen Andorra.

Els seus governs, o els governs “dels seus”, han fet prosperar una concepció constitucional aleatòria, d’estira i arronsa, però sempre en un sentit restrictiu dels drets i llibertats.

En l’àmbit social, ens els darrers quatre anys, totes les famílies del país han constatat –i sovint patit– una reculada dels serveis públics, de la sanitat i de l’educació pública.

En l’àmbit institucional la reculada també ha estat forta.

La Constitució garanteix els principis de legalitat, de jerarquia, de publicitat de les normes jurídiques, de no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorables. L’article 3.2 de la Constitució també garanteix la seguretat jurídica, la responsabilitat de poders públics i d’interdició de tota arbitrarietat.

Podríem fer un llarg inventari de com –i quantes vegades– el govern de DA i Liberals ha conculcat, és a dir trepitjat, totes aquestes garanties constitucionals els darrers quatre anys.

El candidat Xavier Espot ha fet campanya invocant “l’experiència i rigor que donen 12 anys de Govern.”

La seva “experiència i rigor” els ha portat a consolidar un nou capteniment, que els estalvia de donar compliment al mandat de l’article 3.2 de la Constitució que he esmentat. La seva actuació es resumeix en el principi següent: “Fes el que dic, no el que jo faig.”

Hi ha nombrosos exemples d’aquest capteniment inadmissible.

N’esmentaré només dos. El primer és l’actuació el mes de març del 2015 de l’aleshores ministre de Justícia i Interior quan, assabentat per la seva condició de ministre de la imminent intervenció per l’autoritat financera d’una entitat bancària va retirar diners sabent que la resta de clients quedarien atrapats al ‘corralito’ al cap de poques hores.

El segon són els ‘oblits’ del ministre de Finances, Eric Jover, a l’hora de complir les seves obligacions tributàries.

És a dir, que si la ciutadania està satisfeta amb “l’experiència i rigor” amb la qual els candidats de DA i Liberals han portat els afers públics els haurà de renovar la confiança el diumenge 2 d’abril.

Altrament la ciutadania ha de saber que l’aliança de PS i SDP pot governar Andorra. Ho pot fer amb persones preparades, amb experiència contrastada en llocs de responsabilitat al Govern. Persones que respectaran la Constitució i les lleis.

En les votacions pels consellers territorials és clar que només hi ha dues opcions amb possibilitats de guanyar: l’opció continuista de DA i Liberals o l’opció del canvi de la majoria que representem les candidatures socialdemòcrates.

Les altres opcions, legítimes, no cal dir-ho, d’Andorra Endavant i de Concòrdia no estan en situació de vèncer a DA. En conseqüència el vot per a aquelles candidatures no seria útil si l’objectiu és aconseguir el canvi de la majoria.

L’aliança socialdemòcrata representa una opció de govern sòlida sobre els fonaments constitucionals, una opció arrelada en la realitat per ésser útil a les andorranes i els andorrans.

Cal retornar sentit d’andorranitat i esperança al país.

Ho farem amb la mà estesa, sense excloure ningú.