El dia 23 d’abril entrarà en vigor el Decret 127/2023 del 15 de març del 2023 d’aprovació d’un programa extraordinari d’avals per comprar un habitatge per a residència habitual i permanent. El Decret fou publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el 22 de març del 2023 i es va presentar en plena campanya electoral com una aportació cabdal del Govern liberal-demòcrata per a resoldre la problemàtica de l’accés a l’habitatge.

La comunicació cloroform oficial va funcionar a ple rendiment la segona quinzena del passat mes de març i la idea que el Govern en funcions del candidat Espot havia adoptat “un programa extraordinari d’avals a càrrec de l’Estat, que es formalitzarà en línies de finançament garantides amb la finalitat de facilitar la compra d’un habitatge per a residència habitual i permanent” destinat a persones i famílies amb residència al país va fer forat en l’opinió pública.

La iniciativa preelectoral del Govern en funcions encara es feia més amable amb l’anunci que conjuntament amb aquell programa d’avals també s’articulava “un programa de subvencions en què el Govern, per mitjà d’un pagament anual, abona a la persona beneficiària de l’aval una part del cost financer del préstec formalitzat.”

Gairebé tothom va creure en la bondat d’aquella iniciativa i ben pocs, penso, ens vam llegir el decret publicat.

Ara que s’acosta l’inici de la seva aplicació hi ha ja força persones i famílies que quan han parlat amb una entitat bancària per formalitzar un d’aquells préstecs avalats pel Govern han comprovat que la quota del préstec sobre els ingressos de la unitat familiar de convivència “ha de ser com a màxim del 35% i la renda disponible després d’obligacions financeres, de 2.000 euros.”

Dit altrament, si la unitat familiar de convivència no disposa d’uns ingressos mínims de quatre mil euros mensuals no podrà pas trobar la forma i manera d’acollir-se a aquest programa.

El resultat, al capdavall, és prou clar: les famílies amb dificultats per arribar a pagar el lloguer i l’alimentació no poden ni somniar que aquell programa tan publicitat per DA els pugui ajudar. Menys encara s’ho poden plantejar els joves que es vulguin independitzar.

El Govern Espot en funcions ha preparat un programa per a gent benestant. Un programa que afavoreix els de sempre, els que no ho necessiten.

Els deu milions d’euros destinats a aquest programa extraordinari haurien estat més ben emprats en una promoció d’habitatge públic a preu assequible com la que va proposar la candidatura per Andorra la Vella de l’aliança socialdemòcrata. Una proposta sòlidament fonamentada que portem anys defensant.

La proposta, ho recordo, consisteix a destinar els terrenys adquirits pel Govern l’any 1990 a la Borda de Sales, a Santa Coloma, per dur-hi a terme una promoció inspirada en l’esquema de la fundació Jovial, la positiva iniciativa que va encapçalar amb èxit el Comú d’Andorra la Vella amb el suport benefactor de la Sra. Maria Maestre Pal. La inversió necessària es pot obtenir reorientant part de la inversió del Fons de Reserva de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que obtindria un rendiment positiu de la inversió, atès que el Govern posaria a disposició els terrenys sense contrapartida.

Perquè per aturar la fractura social que ha provocat la política elitista de DA caldria prioritzar la inversió en habitatges de titularitat pública a preu assequible dins els pressupostos anuals destinant-hi 80 milions d’euros per als pròxims quatre anys. Una altra proposta realista que va presentar l’aliança socialdemòcrata en aquestes darreres eleccions.

Encara no ha començat la legislatura i ja comprovem com l’acció del futur govern anirà en la línia elitista de consolidar les dues Andorres.

L’habitatge exigeix respostes urgents i no oblidar que sense polítiques a llarg termini, i sense un ferm compromís per una oferta pública i social, els problemes estan condemnats a repetir-se.