Dimecres passat, 5 de juliol, el cap de Govern ens va convocar a una reunió “per compartir l’estat actual d’avançament de les negociacions…” en relació amb les diferents parts de l’acord d’associació amb la Unió Europea.

La premsa ja havia informat que la UE té pressa “per tancar l’acord els pròxims mesos” (BonDia), i més concretament, que la UE “insisteix en l’objectiu de tancar l’acord a final d’aquest any” (Diari d’Andorra). El Periòdic encara ens ho deixava més clar: “Riba i Sefcovic volen un acord els pròxims mesos.” Tot amb fotografies rialleres dels dos protagonistes que a més havien intercanviat tweets afalagadors.

A la reunió de dimecres, el secretari d’Estat va insistir que calia anar de pressa per tancar l’acord. El plantejament es pot resumir així: o es tanca l’acord ara, abans del desembre, o després potser trigarem anys a poder-ho fer. No hi estic gens d’acord.

El Govern va posar el dia 3 de juliol a la disposició de les forces polítiques convocades força documentació vinculada al procés de negociació.

Els que portem anys fent el seguiment de la qüestió, ja la coneixíem en bona part. Sigui com sigui no és gens raonable que el Govern pretengui que nous consellers generals o representants de forces polítiques que no havien tingut accés abans a aquella documentació l’hagin d’assimilar en tres setmanes per poder subscriure el pacte d’Estat.

No em sembla raonable, però també penso que no és possible per molta dedicació que s’hi pugui esmerçar.

Si es vol –no estic gens convençut que el secretari d’Estat ho vulgui– assentar la negociació de l’acord d’associació amb la UE al cor d’una política d’Estat s’ha de canviar el procediment.

El que convindria és fer i publicar menys fotografies de la comunicació cloroform oficial i fer i publicar més estudis d’impacte de l’aplicació de l’acord d’associació.

I el que no es pot fer és donar per assentat que, com que s’ha de córrer a tancar un acord, no cal que els que es comprometin en el pacte d’Estat coneguin els ets i uts del que ja està mig negociat. (A dia d’avui hi ha ben pocs capítols tancats.)

Ho vaig dir el 9 de març en l’acte públic L’acord d’associació amb la UE, sense filtres: cal evitar la precipitació en la conclusió d’un acord poc mesurat aquest any 2023. A correcuita no hi haurà ni un bon acord ni un pacte d’Estat.

Si volem un bon acord cal fer –no s’han fet– estudis d’impacte sectorial i cal promoure arreu del país –tampoc no s’ha fet– un ampli debat en relació amb els àmbits de l’acord d’associació.

Tant és així que la setmana passada la Cambra de Comerç s’ha desplaçat a Brussel·les per a exposar a representants de diferents organismes de la Comissió Europea “(…) les principals inquietuds del sector empresarial andorrà.”

La Cambra de Comerç ha afegit que “(…) encara no disposa de les propostes de textos legals concrets que es pretén signar dins de l’acord d’associació amb la Unió Europea.” (Diari d’Andorra, 7 de juliol 2023, pàg. 10)

Agraeixo a la Cambra de Comerç la seva actuació positiva i responsable davant l’actual moment de la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea.

No es pot tancar els ulls a la realitat: fins avui la ciutadania, els empresaris, els professionals, han entès que hom els porta cap a una nova situació. L’acord d’associació portaria un marc diferent de l’activitat econòmica,  però de moment el Govern no ha explicat exactament on anem ni per què.

Seria una llàstima que per no voler canviar el tarannà i el ritme accelerat es fes una passa en fals que aboqués el país a una ensopegada en el referèndum que haurà d’acceptar o rebutjar l’acord d’associació finalment negociat.