Quan ja s’ha decidit com ha de ser el que passi, és difícil assumir que la realitat ha estat una altra cosa. Però mantenir-se obstinat en l’error és una gran equivocació política i, també, una manca de respecte als ciutadans del país.

La tenacitat d’alguns en l’engany no és perquè sí. És precisament per poder seguir practicant el frau polític. Per poder seguir adequant la visió de la realitat als propis interessos.

D’ençà que ha començat la llarguíssima precampanya prèvia al referèndum sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea veiem cada dia com hi ha sectors, oposats al reforçament de les nostres relacions amb Brussel·les, que distorsionen deliberadament la realitat i intenten substituir-la pel relat polític de la seva conveniència.

Val a dir que el Govern els ha facilitat força la feina, mantenint tancat, amb pany i forrellat, el text de l’acord d’associació assolit a Brussel·les el 6 de desembre de l’any 2023 fins divendres passat, dia 26 d’abril.

El curiós –i llastimós– exercici de les “lectures comentades” en les quals el secretari d’Estat, Landry Riba, ha continuat fent desfilar els seus estimats PowerPoint, mantenint en l’opacitat els textos ja acordats, no ha fet més que fer créixer, setmana rere setmana, les files dels que ja des d’ara manifesten públicament la seva intenció de votar en sentit contrari a l’aprovació de l’acord d’associació. Bàsicament perquè el Govern de DA l’ha amagat a la ciutadania cinc mesos.

Malament rai els qui han de fer de la dissimulació, sobre el contingut i l’abast de l’acord, estratègia pel seu futur polític personal.

Però per a què se’ls vegi el llautó, perquè quedin en evidència en la seva utilització del debat de l’acord d’associació tant per a escalar posicions, els uns, o bé per a fer fora DA de l’edifici administratiu del Govern, els altres, caldria que el Govern actués amb la transparència necessària. Les lectures comentades i els resums i projeccions orientades no poden amagar que, fins cinc mesos després que s’arribés a un acord a Brussel·les amb la Comissió Europea, la ciutadania andorrana no ha pogut tenir l’acord a la seva disposició per a llegir-lo i comentar-lo. I encara la publicació s’ha fet en anglès i la versió en català no estarà enllestida fins a l’estiu.

Quan un pensa que la raó i ell són la mateixa cosa és fins i tot incapaç d’avaluar les situacions.

Sembla que la lògica del poder ho esbiaixa tot. El secretari d’Estat adequa la versió dels fets als seus interessos i ha amagat que el text de l’acord no ha pogut evolucionar ni ser modificat durant aquests cinc mesos perquè ja va quedar tancat el mes de desembre del 2023. Petites correccions gramaticals no són excusa per amagar els textos.

Massa vegades, en la política andorrana, fa la sensació que tot s’hi val mentre sigui per “la causa”. I ara estem en un terreny especialment relliscós perquè, en el desconcert davant d’uns canvis accelerats que s’intueixen –perquè el Govern no ho explica– es fa amb molta facilitat el salt dels conflictes reals que afecten les persones a la retòrica dels experts que no tenen cap més expertesa que la de mantenir-se a la cadira.

Aquest capteniment aporta combustible a l’electoralisme fàcil dels que volen transformar el futur referèndum en unes simples eleccions generals: a favor o en contra del Govern.

Seria una ingenuïtat o una imprudència que el cap de Govern ignorés que la credibilitat del seu discurs europeu està indexada en l’eficàcia de la seva acció nacional.

Ja n’hi ha prou de la comunicació cloroform per a consum intern d’un secretari d’Estat que pren la gent per nens a qui no es pot explicar la veritat.

No es pot governar una societat que no s’entén. I cap polític no hauria de fer-ho si no sap posar-se en la pell de la ciutadania, entendre les seves preocupacions i les seves necessitats.