El Partit Socialdemòcrata va presentar el 25 de setembre del 2008 a la Cambra de Comerç i l’Empresa Familiar Andorrana una proposta de reforma tributària que compta amb el suport tècnic del professor Josep M. Duran, de la facultat d’econòmiques de la Universitat de Barcelona. Posteriorment, el 31 d’octubre, es va fer també la presentació a la Confederació Empresarial Andorrana. Les tres entitats van valorar el model de forma positiva, en considerar que aportava claredat i concreció a l’embolicat panorama fiscal actual.

El nostre model es basa en principis fonamentals molt clars i que seran determinants per a la reactivació de l’economia andorrana. S’introdueix una millora de competitivitat de forma general i especialment per al turisme i al comerç. La fiscalitat directa que s’introdueix, a part de ser la més justa en termes de finançament d’acord amb la nostra Constitució, obrirà les portes a l’activitat internacional d’empreses andorranes i a la veritable possibilitat d’implantació a Andorra de noves empreses amb capital estranger o mixt.

Proposem un nou model fiscal basat en un equilibri entre impostos indirectes i directes, corregint així el doble error del model liberal basat únicament en impostos indirectes. Reduint la pressió fiscal indirecta per una banda i creant una imposició directa de tipus baixos, imprescindible per obrir l’economia andorrana a l’exterior, aconseguirem fer sortir Andorra de les llistes de paradisos fiscals i signar convenis per evitar la doble imposició.

Vàrem ser els primers i som els únics, fins ara, a parlar de política econòmica i de números. Ni el Sr. Nomen ni els liberals han fet, fins ara, ni una cosa ni l’altra. Vàrem explicar i expliquem en les reunions i trobades les nostres projeccions i previsions de recaptació en el camp indirecte i en el camp directe i les implicacions i objectius polítics (política econòmica) que persegueix el nostre model. El model fiscal és al nostre entendre una de les eines que facilita els nostres objectius polítics, que són els de les empreses i les famílies andorranes: guany de competitivitat turístic i comercial, finançament just de l’Estat, política redistributiva i generació de noves oportunitats per a empresaris i professionals.

Unes oportunitats que l’immobilisme de la política liberal, la seva persistent política d’augment dels impostos indirectes i la proliferació de taxes i cànon han anant reduint. I ara estem patint les conseqüències de la mala política fiscal i pitjor política econòmica dels governs liberals. Tot aquest desgavell l’ha portat un govern liberal, després que el PLA, en la campanya electoral del 2005, afirmés que no augmentaria la pressió fiscal.

La tossuda i absoluta oposició a la fiscalitat directa que han mantingut els liberals és, més enllà de les qüestions de justícia i de constitucionalitat, un gravíssim error que els socialdemòcrates fa anys que estem denunciant. La manca de voluntat política, combinada amb la manca de visió, ha impedit als liberals adonar-se de les oportunitats que podia haver suposat, per a empresaris i professionals, un sistema fiscal homologable a Europa.

Com deia, nosaltres hem fet els números i hem explicat que mantenint la pressió fiscal els impostos indirectes que avui suposen el 87% dels ingressos de l’Estat passaran a representar un 55%. On pensa obtenir el Sr. Nomen els prop de 200 milions que preveiem recaptar per via indirecta, dues terceres parts dels quals recauen en els nostres visitants? Els impostos directes – no hi ha d’altres opcions– només els podem pagar les empreses i residents d’Andorra.

En termes comparatius, el nostre model suposarà reduir en 38% la pressió fiscal indirecta introduint l’IVA (l’impost sobre el consum vigent a 150 països al món i a la pràctica totalitat dels estats europeus- algun avantatge deu tenir, oi?) i eliminant: l’IMI, l’ISI, l’IAC, l’IPI, la taxa fluctuant i els cànons de FEDA i Som.

Eliminaren fins a sis figures impositives indirectes substituint-les per un únic impost: l’IVA, que significarà, això sí, menys ingressos per a l’Estat i l’eliminació dels beneficis fiscals i que conseqüentment, comparativament amb el model actual, comportaria un important guany de competitivitat per a les empreses, a més d’avantatges financers i de gestió. I guany de poder adquisitiu per a les famílies. Un impost que no haurà de ser retornat en cap cas a la duana als visitants (quin discurs tan inconsistent el del Sr. Nomen en aquesta qüestió!) ja que el nostre IVA serà sensiblement inferior al dels països veïns: Espanya 16% i França 19,6%.

La menor recaptació en el camp indirecte quedarà suplida (i un altre cop volem deixar clar que no hi haurà augment global de pressió fiscal, sinó un nou equilibri d’impostos directes i indirectes) per l’impost sobre els beneficis de les activitats econòmiques i l’impost sobre les rendes del treball només per als que tinguin un salari anual superior als 35.000 euros i per l’import que excedeixi aquest salari, amb un tipus del 10%.

Quant a la pressió fiscal als bancs, la nostra proposta és gravar els serveis bancaris amb l’IVA i els beneficis bancaris al 10%, mantenint exactament la pressió fiscal avui existent sobre aquest sector d’activitat. És en el model del Sr. Nomen que, sense impostos indirectes, els bancs veuran reduïda la seva factura fiscal.

Aquest és el plantejament d’un model fiscal equilibrat entre impostos indirectes i directes (com a tots els països), perfectament homologable i que esdevindrà la pedra angular de la reactivació de l’economia andorrana.

Estem convençuts que la millor política social és la que crea ocupació i genera oportunitats de negoci per a empresaris i professionals. Aquests són els objectius que orienten les propostes econòmiques i fiscals del Partit Socialdemòcrata. Uns objectius que permetran un acord d’associació amb la UE, sortir de totes les llistes de paradisos fiscals i signar els convenis per evitar la doble imposició.

Es tracta de crear un marc amb seguretat jurídica i credibilitat internacional que generarà oportunitats en el camp de l’economia productiva i per tant afavorirà la creació de llocs de treball.

Tocant de peus a terra, amb la gent que sap on va.