A la cinquena va la vençuda. Després de quatre derrotes consecutives, el socialdemòcrata Jaume Bartumeu ha guanyat les cinquenes eleccions legislatives andorranes de l’etapa constitucional, de manera clara, inapel ·lable, però amb un cert regust amarg perquè s’ha quedat a un pas de la majoria absoluta.

Per primera vegada en la història, Andorra tindrà un cap de Govern d’esquerres, que arriba en un moment crucial per al país, quan ha de resoldre la crisi econòmica i l’encaix amb Europa, que passa per l’aplicació d’un nou sistema fiscal que, definitivament, deixi el principat dels Pirineus fora de les llistes negres. Els andorrans han posat punt final a catorze anys de governs liberals.

Dels 28 membres del Consell General (Parlament), els socialdemòcrates, liderats per Jaume Bartumeu, n’han obtingut 14; els liberals de la Coalició Reformista, encapçalada per Joan Gabriel, s’han quedat amb 11; mentre que Andorra pel Canvi, la nova formació d’Eusebi Nomen, n’ha tret tres. Amb aquests resultats, Bartumeu es veu obligat als pactes, tant per a la investidura com per tirar endavant les grans lleis de legislatura que garanteixin la modernització del país.

Al contrari del que passa en la resta dels parlaments europeus, en els quals hi ha un nombre imparell de representants, a Andorra és parell, de manera que es pot donar un empat que desemboqui en un bloqueig parlamentari, ja que la seva normativa electoral tampoc no preveu el vot de qualitat per part de la formació més votada. Andorra té moltes peculiaritats, i aquesta n’és una més. No obstant això, ningú no espera que Gabriel i Nomen es posin d’acord per bloquejar la investidura de Bartumeu, en forçar un empat a 14 entre partidaris i contraris al seu nomenament com a cap de Govern, ja que això suposaria la convocatòria d’unes noves eleccions legislatives. Des de la mateixa Coalició Reformista, hereva del Partit Liberal, que ha estat en el poder en les últimes quatre legislatures, es considera que forçar unes noves eleccions seria una «irresponsabilitat».

La mateixa nit electoral, Joan Gabriel va reconèixer la victòria de Bartumeu i va descartar que es produeixi un empat a 14 en la investidura: «Així no es fa res, només bloquejar», va precisar el líder de Coalició Reformista. Gabriel s’ha compromès a treballar des de l’arc parlamentari per garantir «la tranquil·litat que necessita el país».

Els observadors polítics andorrans apunten que la Coalició Reformista no bloquejarà la investidura de Bartumeu i que, probablement, s’implicarà en els acords de legislatura. Per donar llum verd a la investidura, es plantegen diverses possibilitats: que els liberals hi donin suport o que s’hi abstinguin. Fins i tot, amb l’abstenció de només un dels 11 consellers liberals n’hi ha prou perquè Bartumeu es proclamés cap de Govern.

Joan Gabriel es va oferir, «des de la humilitat», a propiciar un Govern de consens entre les tres formacions que han obtingut representació amb l’argument que «és el que Andorra necessita » i que el «preocupa el país, no la cadira».

Ara queda per veure l’estratègia que seguiran els tres consellers d’Andorra pel Canvi, el partit d’Eusebi Nomen, el qual va declarar que treballaran per «donar equilibri», sense precisar què entén per equilibri: si una contribució a l’estabilitat política o al manteniment d’un empat de forces que dificultaria l’acció de Govern de Bartumeu.

A cap observador no se li escapa que entre el líder socialdemòcrata i el liberal hi ha més feeling polític que el que pugui tenir el primer amb Nomen, ja que el seu enfrontament és manifest. Davant d’això, amb els resultats del diumenge a la mà, cada cop hi ha més veus que aposten per la «via alemanya», per una entesa entre les dues grans formacions andorranes tal com ha fet Angela Merkel, primer amb Gerhard Schröder i després amb Frank- Walter Steinmeier. La possible col·laboració entre socialdemòcrates i liberals andorrans no passa necessàriament per una integració dins del Govern, sinó que hi ha la possibilitat de segellar un acord de legislatura que permetés aprovar les grans lleis.

La gran incògnita és saber què demanarà Gabriel a canvi d’apuntalar el Govern de Bartumeu, sigui des de dins de l’Executiu o facilitant suport parlamentari. De moment, Gabriel evita parlarne i tan sols ha dit que descartava tornar a ser síndic general (president del Parlament).

Abans que s’aclareixi si Bartumeu governarà en coalició o en minoria, s’han de seguir uns tràmits parlamentaris: l’elecció de la sindicatura (Mesa del Parlament) i la constitució del Consell General, prevista per al 19 de maig vinent, la qual seguirà la negociació per a la investidura del nou cap de Govern, moment en el qual quedarà clar com afrontarà Bartumeu aquesta legislatura. Els partits andorrans s’han pres l’endemà de les eleccions com una altra jornada de reflexió, per pair els resultats, ja que les seves executives no es reuneixen fins aquest dimarts per analitzar- los i actuar en conseqüència.

Malgrat no aconseguir la majoria absoluta que pronosticaven les enquestes electorals, en les files socialdemòcrates es respira eufòria, o alleujament, per haver aconseguit per fi una victòria que en les anteriors generals se’ls havia escapat pels pèls. Amb gairebé dos mil vots de diferència respecte al seu principal perseguidor, L’Alternativa, la marca electoral dels socialdemòcrates, ha obtingut sis consellers generals en el còmput nacional que, sumats als vuit de territorials (Andorra la Vella, Encamp, Ordino i les Escaldes i Engordany), en sumen catorze, a un de la majoria absoluta. Bartumeu s’ha refermat en la seva voluntat de consensuar determinats assumptes d’Estat, com les relacions amb Europa, amb els liberals de Joan Gabriel, tal com ha anat repetint durant la precampanya i la campanya electoral. Bartumeu ha fet servir la figura literària de «procés constituent econòmic» per concordar i pactar i «anar a Europa junts». «No volem imposar», precisa Bartumeu, «sinó fer un pacte polític nacional per un acord d’associació amb Europa» i «un pacte d’Estat amb les forces polítiques i la societat civil pels temes econòmics».

Tots els candidats es declaren satisfets amb els resultats, amb l’excepció de la cap de files dels Verds, Isabel Lozano, que ha anunciat la seva retirada del primer pla de la política després que la seva formació s’hagi tornat a quedar sense representants. Els socialdemòcrates estan satisfets per esdevenir la primera formació andorrana, però el Centre Reformista, tot i sortirne perdedor, ja hauria signat aquests resultats abans d’iniciar la campanya. Andorra pel Canvi també qualifica d’èxit haver arribat al Consell General.