Cop d’efecte del Govern en la primera decisió d’envergadura del gabinet encapçalat per Jaume Bartumeu en matèria d’infraestructures culturals: el Consell de Ministres va decidir dimarts suspendre el contracte que lliga l’Estat andorrà amb Frank Gehry per al disseny i construcció de l’Arxiu-Museu de la Pau i la Identitat, que s’havia d’aixecar al paratge de les Molleres a la Massana.
La decisió serà polèmica. Sobretot, perquè arribats en aquest punt de la pel.lícula, el Govern –és a dir, el ciutadà– ja ha desembutxacat 2,3 milions d’euros en concepte de despeses, honoraris i serveis professionals. Convé, a més, recordar que una de les últimes aparicions públiques de l’exministre de Cultura, Juli Minoves, va tenir lloc a final de maig precisament per presentar la flamant maqueta de l’Arxiu-Museu, una estructura de formes ondulades amb dues plantes subterrànies i cinc nivells superiors, i amb una espectacular coberta d’ònix per a la façana principal que havia de constituir el segell distintiu de l’equipament. A més, cal també recordar que el terreny del paratge de les Molleres el va obtenir el Comú de la Massana a través d’una cessió anticipada de sòl i el va cedir a Govern amb la condició expressa que s’hi construís una infraestructura cultural.
Bartumeu insistia ahir que es tracta, de moment, de la “suspensió” del contracte. No pas de la rescissió. La suspensió era una possibilitat prevista a l’articulat i que el Govern podia executar entre el 18 de juny i el 29 de juliol, termini previst per a la “revisió” del projecte. El cap de Govern es va donar tres mesos –fins al setembre, va matisar– per prendre una decisió definitiva. Una decisió que tots els indicis indiquen que serà la rescissió del contracte. Així ho augura la bateria d’arguments de què Bartumeu es va armar per fonamentar el pas donat pel gabinet. El primer de tots, l’aparent inidoneïtat del paratge de les Molleres per acollir l’Arxiu-Museu: “Segons les recomanacions dels experts d’organismes internacionals com ara el Consell Internacional d’Arxius, cal evitar els emplaçaments perillosos –terrenys inundables per proximitat de rius, surgències d’aigua, intestables o excessivament humits i obacs”. I segons Bartumeu, les Molleres és ara sospitós, tot i els estudis geotècnics encarregats per l’anterior ministre que avalaven aleshores l’elecció.
LA BUTXACA
El segon argument que justifica la suspensió del contracte és precisament d’ordre tècnic: “Ens consta que la qualitat mecànica i els riscos geotècnics del terreny triat no semblen garantir les necessitats mínimes de conservació que tot arxiu ha de tenir: resistència, solidesa i unes condicions ambientals uniformes”. La tercera pota de l’argumentari –la butxaca– és potser la més convincent: els treballs d’adequació de les Molleres, inclosos els “importants desmunts” que s’hi haurien de fer per convertir-lo en un terreny adequat, tindrien un cost de quasi 2,6 milions d’euros. Una xifra que s’ha d’afegir als 2,3 milions ja abonats a l’estudi de Gehry, i als 680.000 euros més pendents encara de liquidació. I encara quedarien els honoraris de l’arquitecte director de l’obra –un professional del país que seria l’home de Gehry sobre el ter-
reny: “Per tot això hem decidit promoure aquesta suspensió”.
Bartumeu va deixar clar que la decisió afecta exclusivament el contracte firmat amb Gehry per a l’Arxiu-Museu, “i tot el projecte lligat a la parcel.la, més enllà dels continguts que se li volien donar”. El Govern, va insistir, no qüestiona la necessitat d’un nou arxiu, sinó la “d’aquest tipus de megaprojectes”. Queda fora de l’onada expansiva de la “suspensió” –almenys, de moment– el concurs internacional per al Museu Nacional d’Art que el pla d’Infraestructures Culturals liberal destinava a l’antiga caserna de Bombers de la capital. Un concurs pendent encara de resolució i al qual han concorregut Dominique Perrault, Zada Hadid, Jean Nouvel i el mateix Gehry. El cap de Govern va ser d’una claredat meridiana: “No parlem més que d’aquest projecte i d’aquest contracte. La decisió no té res a veure amb Bombers”. Ja es veurà. Bartumeu s’ha donat tres mesos de reflexió. Les alternatives seran revocar la suspensió i tirar endavant el projecte o –com sembla molt més probable– rescindir definitivament el contracte. Per si en quedava algun dubte, el cap de Govern no va vacil.lar a l’hora de valorar el prolix articulat del compromís al qual van arribar Gehry i l’anterior ministre: “Jo no l’hauria firmat”.
