L’estudi que dirigeix l’arquitecte nord-americà Frank Gehry ha facturat un total de 2.297.766 euros a l’Estat per l’edifici destinat a acollir, a la Massana, els Arxius Nacionals d’Andorra i un hipotètic Museu de la Identitat ideat per l’anterior Govern.
D’aquesta quantitat, segons l’informe facilitat per l’actual cap de Govern, Jaume Bartumeu, ja s’ha liquidat una xifra que ronda els 1,6 milions i resten factures pendents de liquidar en concepte d’honoraris per 680.185 més.
Amb aquests números a la mà i altres consideracions, el Govern ha decidit deixar en suspens fins al setembre –termini fixat pel mateix executiu– el projecte. Entre aquestes altres consideracions figura la inversió que estimen necessària per adequar els terrenys cedits pel comú massanenc: 2.581.909 euros, segons un estudi encarregat per l’actual Govern. A més, el document contractual inclouria altres despeses importants, i encara no calculades, com ara els honoraris de directors d’obra, enginyers, geòlegs i altres estudis complementaris.
Reunió amb Gehry
Segons va explicar Bartumeu ahir, en roda de premsa, és per estudiar tots aquests aspectes que el projecte queda aturat. Durant aquest temps analitzaran si el rescindeixin, el reformulen o a quins acords poden arribar amb l’arquitecte nord-americà. Encara no s’han reunit amb ell: “Voldríem parlar amb Gehry, però el Govern no està en situació d’anar ara a Los Angeles.”
El cap de Govern va explicar que si es rescindeix l’acord amb l’estudi de Los Angeles –un contracte que ell no hauria signat mai, va assegurar– s’haurien d’abonar “els treballs realment fets”.
Al marge de les consideracions al voltant de la despesa que exigeix la infraestructura, el Govern socialdemòcrata apunta altres raons que sostenen la decisió d’estudiar si el projecte tindrà continuïtat. La primera, la idoneïtat dels terrenys de les Molleres. “Ens consta –recull un document distribuït ahir en roda de premsa– que la qualitat mecànica i els riscos geotècnics […] no semblen garantir les necessitats mínimes de conservació i preservació que tot equipament d’arxiu ha de tenir: resistència, solidesa i unes condicions ambientals uniformes i constants”.
El document fet públic amb les raons de la decisió recull, així mateix, les recomanacions d’experts d’organismes internacionals com el Consell Internacional d’Arxius, segons el qual s’han d’evitar terrenys inundables (pròxims a rius, per exemple), inestables (terrenys de replè), excessivament humits i obacs
