Una de les primeres decisions que ha adoptat l’Executiu ha estat convocar la primera reunió del la taula de diàleg per al pacte pel treball i el desenvolupament econòmic, coneguda com la constitució econòmica. Aquest ha estat un primer contacte amb la participació dels diferents agents , que estan representats per un total de 25 entitats, que en aquesta trobada van acordar la metodologia de treball i l’agenda prevista fins a arribar a l’objectiu final, que seran les conclusions que facilitin l’enlairament econòmic, però que en cap seran vinculants i la darrera paraula la tindrà el Govern.

Escoltar la veu de la societat civil, dels agents que tenen el protagonisme en matèria econòmica i laboral, és indispensable, independentment que la situació d’ara estigui marcada per una crisi econòmica, que fa que encara sigui més aconsellable. El pensament únic no existeix, i si bé és cert que de la taula sorgiran opinions enfrontades, aquest varietat de criteris no fan més que enriquir la taula. L’exemple ja el tenim, amb el distanciament entre les dues patronals del país, però tots els participants han de tenir a les seves agendes el repte de que no s’hi valen posicionaments sectorials, sinó una visió global de la qual els únics beneficiats siguin el país i tots els seus ciutadans.

A la reunió celebrada a Andorra la Vella es va optar per fer una divisió en grups de treball que confeccionin propostes sobre el marc fiscal, la qualificació i formació dels treballadors, la dinamització de l’activitat econòmica, a més d’altres assumptes també d’interès. L’activitat es reprendrà amb els grups aquest estiu, i a la tardor la taula es tronarà a citar. Al desembre s’espera unes primeres conclusions i al març s’esperen les definitives. En aquest escenari no es pot dubtar que hagi de ser el Govern el que prengui les decisions, perquè en el mateix Executiu està dipositada la confiança dels ciutadans. Tanmateix, la taula ha de servir per radiografiar la realitat, detectar els punts més febles, i aportar les idees, perquè les perspectives diferents no han de ser un obstacle per compartir l’objectiu de creixement a escala nacional.

Que l’opinió dels sindicats no coincidirà moltes vegades amb la de les patronals, és evident; que les diferents associacions divergiran a l’hora d’afrontar determinades problemàtiques, també. Però aquestes són qüestions de forma, perquè el fons sí ha de trobar un punt compartit. Ja fa temps que se sap que model actual està esgotat. S’han fet molts diagnòstics i la realitat és la que és, per molt que es vulgui emmascarar. Només calen propostes concretes, deixant de banda els interessos personals, que encara tenen massa pes.