Impost de societats, d’activitats econòmiques, als no residents, pla contra l’atur, llei per a l’intercanvi d’informació, preparar un pressupost restrictiu per a l’any vinent… A Pere López, l’espera un mes d’agost mogudet pensant en tot el que haurà de tenir llest al setembre.

En una sola persona s’ha dipositat la càrrega de tres de les àrees més decisives del Govern: Finances, Economia i Turisme. Emulant el sobrenom amb el qual es coneixia Bartumeu l’any 1991, López seria el superministre del primer gabinet socialdemòcrata.

Quin argument es pot utilitzar davant la Unió Europea per explicar que l’impost de societats ha de ser d’un 10% i no d’un 12,5%?

Una cosa és el tipus i l’altra la seva aplicació efectiva. Alguns països que potser tinguin un tipus més alt permeten deduccions que a nivell pràctic acaben per significar una situació similar a la del 10%.

L’impost de societats no recull deduccions?

Hem elegit un sistema molt senzill amb poc marge per a deduccions excepte les de les pràctiques comptables normals, com són les amortitzacions o les provisions. No volem mecanismes que la compliquin. A d’altres països hi ha un model molt més complicat i que necessita un gran nivell de control.

Quin és el calendari per a l’impost de societats?

El calendari pactat amb els grups polítics fixa que la setmana del 24 d’agost el Govern ha de repartir un esborrany de les lleis de l’impost de societats, d’activitats econòmiques i d’imposició als no residents. Les tres s’entraran al setembre.

Amb l’impost de societats, però sense que hi hagi un IRPF no es tem que els empresaris puguin desviar beneficis cap a la creació d’un sou propi per evitar pagar un 10% del que guanyen ja que els salaris no estan gravats?

El marc fiscal del PS és conegut per tothom i nosaltres preveiem un IRPF. Treballem amb un consens i no podem entrar un projecte de llei (IRPF) que sense suport parlamentari es quedi anys i anys en un calaix. I necessitem tenir un marc fiscal al més aviat possible per signar convenis de no doble imposició.

O sigui, que aquesta situació pot passar?

El marc fiscal que presentarem és el del consens i més endavant ja ho veurem.

Hi ha marge per a un IVA al 4% com demanen els empresaris i no al 5,5% previst?

He parlat molt sobre aquest tema amb els empresaris. El Govern no es tanca a establir un tipus impositiu més baix. Ara, baixar del 5 al 4,5% suposa renunciar al 10% dels ingressos en matèria d’IVA i baixar del 5 al 4% significaria renunciar al 20%.

I la recaptació de l’IVA estaria al voltant d’uns 200 milions d’euros?

Una xifra així seria possible.

I renunciar al 20% són 40 milions d’euros.

Més enllà d’això la reflexió que hem fet als agents econòmics és molt clara. Si posem un 5,5% per exemple i a França el tipus és d’un 20,6% hi ha un diferencial de 15 punts. Si no som capaços de ser competitius amb 15 punts de diferència no sé quin sentit té plantejar-se si passarem a ser competitius si l’IVA és del 4,5% o el 4%. Per això hem de veure on es perd la major part d’aquest avantatge de 15 punts d’IVA.

Què creu que s’està fent malament per haver deixat de ser tan competitius?

S’ha de fer un debat sobre tot el que envolta l’activitat econòmica. Existeixen factors que suposen molt més que aquest mig punt. Hi ha factors que potser tenen una incidència de tres o quatre punts.

Amb Espanya el diferencial és menor.

Són onze punts i es troben en un procés cap a un augment del tipus de l’IVA i, per tant, podria ser aviat una diferència de dotze o tretze punts. Però posem un exemple. Tenim un producte amb cost cent i al qual s’aplica un IVA del 5%. Estaríem en 105. Crec que l’anàlisi de com s’arriba a fixar aquest preu no s’ha de fer només del 5, sinó del 105. Hi ha aspectes de la cadena que hem de revisar, com el tràmit duaner, el transport, costos estructurals d’empresa…

Però en temes com duanes es depèn del Govern.

Hi estem treballant. I és per això que el projecte d’IVA va més tard que els altres projectes econòmics. El Govern ha encomanat als nous directors de la duana que estudiïn tota l’operativa que s’està aplicant per poder optimitzar els costos a nivell logístic. Hem de poder rebaixar tots els factors que incideixen en el preu de venda final del producte. Tot això va més enllà d’un IVA amb un punt més o menys.

Per al 2009 el Govern Pintat va fixar contractacions zero a l’administració. Es mantindrà la política? Els eventuals que estan a l’administració es mantindran?

Els eventuals que estan al Govern són de molts tipus. N’hi ha que hi estan uns mesos o que substitueixen algú. I s’ha de mirar cas per cas. Ara, hi ha una part de la plantilla que fa cinc, sis, set o vuit anys que està eventual. Si aquesta plaça es necessita i qui l’ocupa desenvolupa bé la seva feina s’ha de regularitzar. La intenció és incloure aquestes places en el pressupost. No seran places noves, sinó que ja existeixen, però on s’ha mantingut una persona de forma eventual durant molts anys.

Es faran fixos aquest eventuals de llarga durada?

En principi, sí. I s’hauria de veure si ha estat legal mantenir una plaça eventual tants anys.

Parlem de deu casos, de cinquanta o de cinc-cents?

Quan es publiqui el pressupost ja es veurà.

Quan el PS estava a l’oposició va apostar per aplicar un preu mínim per a les habitacions d’hotel. S’hi obligarà?

El que farem és controlar i inspeccionar. Cada hotel ha de complir els estàndards de qualitat de la categoria a la qual correspon i ha d’oferir els serveis equivalents.

Llavors no hi haurà preus mínims?

A vegades es pot rebaixar perquè no s’està donant el servei. Si ofereixes el que correspon difícilment pots vendre més baix.

“Els ingressos s’havien inflat un 30%”

L’estat de les finances públiques és molt delicat i l’actual executiu ha començat a marcar polítiques restrictives per al proper pressupost.

Eusebi Nomen indica que el Govern no vol acceptar que el dèficit previst per enguany serà de 200 milions i no de 160 com s’ha anunciat.

Amb les dades que tenim calculem uns 160 milions d’euros de dèficit. És una xifra en la línia d’augment dels últims anys. Hem passat de 60, a 100 i a 120 més l’any passat. Treballem amb el pressupost del Govern anterior i amb ingressos clarament a la baixa. I és un pressupost irreal perquè hi ha hagut tradició els últims anys de maquillar el capítol d’ingressos.

Com s’ha fet això?

El departament de Finances establia els ingressos reals previstos. Amb aquestes xifres algú venia després i les inflava perquè semblés que hi hauria menys dèficit.

I a quines partides d’ingressos s’inflava?

A totes les partides.

Què feien? Posaven un 10% més d’ingressos a tot arreu?

No. Molt més del deu per cent. En grans xifres podem establir que si aquest any s’esperava ingressar 280 milions d’euros, es va posar al pressupost que la previsió era de 360. Jo diria que això va cap al trenta per cent.

De tot?

Sí. Un 30% més d’IMI, d’ISI, d’IAC… El departament de Finances feia bé la seva feina amb una previsió real. En una columna tenim la realitat i en la del costat algú hi afegia un 30% que era el que finalment es posava en el pressupost.

Hi ha proves? Hi ha papers?

És clar. Tenim la previsió d’ingressos real feta i després el que s’ha col·locat al pressupost. La ciutadania ha de ser conscient que amb l’estat en què ens han deixat les arques públiques hi ha molt poc marge per actuar aquest any. Estem impulsant moltes reduccions, però tot i així estem limitats.

I per a l’any vinent que es pot fer?

Hem donat directius molt exigents per al proper pressupost. Per a despeses que vénen ja arrossegades, de convenis o acords ja existents s’ha establert l’ordre de reduir un 20%. Però això no vol dir que el pressupost baixarà un 20. La voluntat és alliberar recursos per poder tirar endavant les polítiques que nosaltres considerem irrenunciables. Però el pressupost en el qual ja ens haurem deslliurat de la càrrega d’exercicis anteriors serà el del 2011.

I la reducció en subvencions a entitats com RTVASA o l’ADI?

Ha de ser d’un 12%.