El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va presentar ahir, juntament amb el ministre d’Economia i Finances, Pere López –i sota l’atenta mirada del ministre d’Afers Exteriors i Relacions Institucionals, Xavier Espot– el Projecte de llei qualificada d’intercanvi d’informació en matèria fiscal, com a resultat de la tercera modificació a l’esborrany inicial, després d’incorporar algunes de les interpretacions de la recent sessió extraordinària del Consell General, així com els principals punts del decàleg dels reformistes. Tot això mentre ApC, que va criticar els últims dies l'”exclusió” del procés negociador, denunciava “greus errors” al document. El resultat, en tot cas, serà una llei que mostri, segons el PS, l’evolució “clara, concreta i en positiu” d’Andorra en el seu camí “cap a la transparència”.
Tres són els canvis respecte al segon dels esborranys que, tot i que no han possibilitat l’entrada a tràmit parlamentari conjuntament amb CR, deixen “satisfets” els reformistes, segons va indicar el conseller Jaume Serra. Descartada l’esmena a la totalitat per part del grup de l’oposició, el partit es reserva el dret a incorporar les últimes modificacions via esmena amb la voluntat d’agilitzar al màxim els terminis. Les últimes modificacions al text han suprimit la disposició segona del segon esborrany, que facultava al Govern a “establir normes específiques amb relació a qualsevol punt de la present llei que requereixi un desenvolupament reglamentari per fer-la operativa”. A més, CR aconsegueix que s’eviti el “vuit legal” que originava la derogació de la Disposició addicional tercera de la Llei de bases d’ordenament tributari del 1996, introduïda a la modificació de l’any passat passat, de manera que continuen vigents els apartats 4 i 5, referents a la potestat del Govern per requerir informació, així com als mecanismes sancionadors.
La més que terminològica especificació de l’article 2 d’aquesta llei qualificada per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal, que concreta com aquest s’aplica als impostos definits segons el model de conveni de l’OCDE “en el seu text de 17 de juliol del 2008″ clou uns avenços en la negociació amb CR que van iniciar ja al segon esborrany, quan es va atorgar a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) el dret a la negociació d’acords amb bancs centrals i autoritats de supervisió financera d’altres paÏsos, per tal d’establir un marc per a l'”adequada” supervisió de les entitats operatives del sistema financer.
EN CONSONÀNCIA AMB PARÍS
El projecte de llei presentat per Bartumeu ha inclòs així “bona part de les demandes” d’una força opositora que ja prepara les legítimes esmenes a les quals té dret, després de tenir ja “encarrilades” les qüestions fonamentals, sobretot les que permetran “tirar endavant els futurs convenis per evitar la doble imposició”. La llei possibilitarà, segons el cap de l’Executiu, “complir amb el compromís de París” i, a més, arribar a temps davant la cada cop més imminent cimera de Pittsburg, a final de setembre. El Govern vol així “rellançar la relació amb l’OCDE i els interlocutors internacionals” i demostrar que Andorra vol fer els deures, motiu pel qual s’ha elaborat un document “clarament inspirat en els textos de l’OCDE”, tenint especial cura de correspondre als articulats que fan referència a la regulació de l’intercanvi d’informació, mantenint les limitacions legals.
ApC PREPARA LES MODIFICACIONS Mentrestant, el president del Grup Parlamentari ApC, Eusebi Nomen, va convocar la premsa per comunicar, d’una banda, la triple satisfacció –per la “correcció estratègica” de parlar de l’intercanvi de dades paral.lelament a les altres qüestions fiscals, per “doblar l’aposta fins als 20 països amb què diu que negocia” i per considerar els intercanvis com a “qüestió relacionada als CDI”–; però, d’un altre cantó, va titllar l’articulat entrat a tràmit com a “mereixedor d’una esmena a la totalitat”.
Nomen va concretar que, de moment, ApC encara no ha decidit si apostarà per aquesta fórmula, tot i expressar que els “greus problemes de base” poden portar el grup a presentar un text alternatiu. Per exemplificar el grau d’incorrecció al què, segons ell, arriba el text, va concretar que “de moment, analitzat fins a l’article quart, ja hem fet 23 esmenes substantives”. Nomen va remarcar que “una esmena a la totalitat no retardaria substancialment cap termini”, deixant la porta oberta a la viabilitat d’aquesta opció.
L’ESTRUCTURACIÓ DEL TEXT
La futura llei, que es debatrà al Consell després de tractar les esmenes, consta de vuit articles –precedits per una exposició de motius que explicita l'”exoneració de responsabilitat, judicial i extrajudicial” dels dirigents bancaris que trametin informació dels seus clients a la demanda de les autoritats– que marquen les regles del joc de l’aixecament parcial del secret bancari, mantenint ja des del primer esborrany el principi de noretroactivitat. El text clou amb una disposició addicional, una derogatòria i tres disposicions finals, la última de les quals marca com l’endemà mateix de la publicació al BOPA, després l’aprovació al parlament, entrarà en vigor l’intercanvi d’informació fiscal.
