Resa una de moltes dites que un s’ha de vestir sense pressa però sense pausa. I aquest sembla aparentment el leitmotiv que s’ha imposat el nou Executiu socialdemòcrata.
Així almenys es desprèn del que hem pogut anar veient aquests dies respecte al treball que s’ha anat desenvolupant amb relació als textos legislatius que han de portar a una major transparència fiscal al país davant de la comunitat internacional. I és que el projecte de llei qualificada d’intercanvi d’informació en matèria fiscal ja s’ha tramitat al Consell General. En primer lloc, ens alegrem que la tasca que s’està duent en aquest sentit està respectant tant els compromisos rubricats amb l’Estat francès com els propis discursos públics que s’han anat succeint. És a dir, sembla que s’està respectant al peu de la lletra el calendari fixat i que arribarem amb bona part dels deures fets a la cimera de Pittsburg. En segon lloc, el text que dilluns l’Executiu va entregar a la Sindicatura tot indica que no és producte de la improvisació i el fet que abans de la seva presentació se n’hagin fet dos esborranys previs confirmaria aquesta tesi. En tercer lloc, les diferents versions del text que s’han anat fent públics aparentment han anat incorporant aportacions del principal grup de l’oposició, Coalició Reformista. I és que si bé CR es reserva el dret a presentar-hi esmenes, ja assenyalen sentir-se força satisfets del projecte de llei en qüestió. I per tant, si bé hagués estat preferible que la iniciativa legislativa hagués arribat a la Casa de la Vall amb el consens de tots els grups, almenys es pot dir que el got d’aigua és mig ple. Mentrestant, Andorra pel Canvi veu més deficiències en el document, però encara que no descarti fer-hi una esmena a la totalitat, ja han deixat clar que en cap cas bloquejaran la llei. Paral.lelament, Jaume Bartumeu anuncia que s’han establert contactes amb vint jurisdiccions per a la signatura d’acords d’intercanvi d’informació.
Tenim un escenari que pot ser millorable, però no per això deixa de ser prometedor, ja que d’una vegada per totes sembla que la classe política va tota a la una.
