Jaume Bartumeu fa dos mesos que va accedir al càrrec de cap de Govern, i creu que des d’aleshores ja s’ha fet bastanta feina.

-Fa més de tres mesos de les eleccions. Què va sentir quan va conèixer els resultats?

–Alegria i un pes enorme immediatament després. Perquè començaven les dificultats. Una cosa és preparar l’alternança i ser alternativa de Govern, i l’altra és assumir la responsabilitat de governar  el nostre país al cor de la crisi econòmica més gran que Andorra ha viscut els últims 50 anys. Per tant era un sentiment ambivalent.

–Comenta que va sentir un pes enorme, i més en aquesta legislatura que no es presenta plàcida.

–No es presenta plàcida més aviat per la situació econòmica que no pas per qüestions incidentals paral ·leles. Dit altrament, jo entenc que l’arc parlamentari, tal com va quedar dibuixat, donava un resultat en la mateixa línia que l’havia donat en un sentit contrari l’any 2005, i per tant a una força política li correspon la responsabilitat de governar, i a una altra la de preparar l’alternança, que és Coalició Reformista, i Andorra pel Canvi ha de trobar el seu lloc en l’arc  parlamentari. Hi vam  establir un acord de concertació i procurarem enfortir-lo i mantenir-lo.

–Per a què servirà aquest acord?

–Servirà per mantenir el que ja vaig dir en els debats d’investidura. Nosaltres, ni que tinguéssim majoria absoluta hauríem pretès tirar endavant les reformes que el país necessita amb l’única posició representada pel grup parlamentari socialdemòcrata. Servirà per parlar, arribar a acords, esperem, i en tot cas, nosaltres farem tot el possible per fer-ho.

–De totes maneres, sembla que ApC vulgui anar més de pressa que vostès i això els està jugant en contra?

–No, no crec que ens estigui jugant en contra la pressa. La pressa s’ha de correspondre amb plantejaments que siguin d’immediata aplicació. Plantejar pressa  sobre propostes que després no es poden aplicar perquè no tenen el suport suficient, pot servir per sortir als diaris, però no per construir en positiu.

–Centrant-nos en la tasca del Govern, el principal objectiu seria treure Andorra de la llista de paradisos fiscals?

–És la urgència de totes les urgències, no és només un objectiu sinó una necessitat si volem sobreviure en el nostre entorn europeu amb possibilitats de rellançar l’economia sense enfrontaments amb els nostres països veïns. No tenim una altra sortida que treballar en la via que ens ha traçat el president de la República francesa i que fa anys que ens demana l’OCDE. A nosaltres no ens costa un esforç especial seguir aquesta via perquè l’havíem estat anunciant i  defensant des del 2001.

–Dilluns van entrar a tràmit la llei d’intercanvi de dades, un text en què s’han inclòs algunes demandes dels altres grups parlamentaris. Es pot esperar que el text passi fàcilment pel Consell General?

–Jo he treballat i he fet tot el que ha calgut i he pogut perquè així sigui, penso que serà així, però en tot cas no em puc avançar al que decideixin responsablement i lliurement els altres grups.

–Un cop aprovat el text, s’hauran de començar a signar acords d’intercanvi d’informació. Quan s’hauran signat els dotze que exigeix l’OCDE?

–Això no depèn només de nosaltres, sinó dels nostres interlocutors internacionals. Nosaltres hem avançat tota la feina que hem pogut amb contactes informals, sigui en reunions bilaterals o amb contactes escrits. A partir d’aquí, crec que la primera setmana de setembre trobarem més gent als despatxos. Al mes d’agost és difícil trobar a Europa molta gent als ministeris, o en tot cas hi ha molta gent de vacances i és difícil que es prenguin decisions. Però jo crec que arribarem al 24 de setembre –data de la cimera del G-20 a Pittsburg–, una vegada tinguem el mandat del Consell i havent avançat molt la feina.  Aventurar xifres no m’agrada i no ho faré.

–El pas següent serà la reforma fiscal, en la qual ja s’està treballant.

–Tot el mes d’agost, els nostres tècnics, coordinats pel ministre de Finances, hi seguiran treballant. Els tres esborranys –el d’impost sobre els beneficis de les societats mercantils, impost sobre les activitats econòmiques empresarials i impost sobre la renda dels no residents–penso que el 20 d’agost estaran en una redacció suficientment contrastada perquè els puguem adreçar informalment als grups parlamentaris i a partir d’aquí els grups puguin fer aportacions si creuen que les han de fer. I el calendari nostre seria poder entrar a tràmit aquestes lleis durant la primera quinzena de setembre, una vegada haguem recollit opinions i observacions.

–També pel setembre, el Govern s’ha compromès a presentar un pla de xoc contra l’atur.

–El Govern està treballant en aquestes propostes. Necessitem saber fins on està afectant, a quin percentatge de la població i a quins segments està afectant la pèrdua de treball, la desocupació involuntària, i a partir d’aquí, al setembre haurem estudiat quines eines pressupostàries i disponibilitat econòmica tenim per presentar aquest pla. Perquè no ens hem d’enganyar, el caràcter d’urgència només pot plantejar mesures de suport a les famílies que estan passant per aquesta dramàtica situació de pèrdua radical d’ingressos de les persones que estaven assalariades i han perdut la feina. I hem d’acabar d’esbrinar, primer de quantes persones estem parlant, perquè, tal com estava funcionant l’oficina que recollia les demandes, ja que no ens ha pogut satisfer el nivell de precisió que hi havia sobre el nombre de persones i per tant hem procedit a una revisió estadística i espero que durant el mes d’agost ho tindrem enllestit.

–Llavors, també es plantegen ajudes no tant de caire econòmic.

–És que les mesures per reactivar l’economia, per la pròpia naturalesa, necessiten mesos per poder veure’s portades a uns mínims resultats, i les persones que estan en aquesta situació no poden esperar gaire temps més. Efectivament, una part de les mesures ha de ser una ajuda directa a les famílies que ho necessitin.

–Es pot dir que se’ls acumula la feina de cara a la tardor.

–Fa tot just dos mesos que som aquí, i jo crec que ja portem bastanta feina enllestida, però la feina no s’acaba sinó que va creixent. Però ho farem.

–Comparant-ho amb un estudiant, aquest Govern és un bon alumne, aquell que no es deixa tots els treballs per a l’últim dia?

–Jo crec que més que un bon alumne, és un estudiant en una fase de pràctiques avançades. És a dir que no ens limitem a estudiar els dossiers, que també ho fem, especialment els caps de setmana, sinó que hem de fer molta feina i per tant no ens deixem endarrerir els apunts.

–Sembla que l’anterior Govern va deixar molts fronts oberts…

–Més que fronts, jo diria que va deixar bastantes ferides obertes i una situació de les finances públiques preocupant. Però tampoc ho hem descobert en arribar a l’Edifici Administratiu. Els debats de totalitat del pressupost de la legislatura passada són el testimoni que  nosaltres teníem indicis raonables del que vaig qualificar de fallida tècnica de les finances públiques i, dissortadament, la situació ens ho està confirmant.

–A banda dels problemes econòmics, hi havia el conflicte amb Espanya pel sucre. Com està la situació?

–Hem parlat amb Espanya i estem preparant una agenda. Durant la primera quinzena de setembre hi haurà una primera reunió formal i oficial i de treball entre els ministres d’Afers Exteriors espanyol i andorrà. Hi ha una llista de qüestions a tractar, i òbviament una és el conflicte generat per les exportacions de sucre transformat cap a Espanya.

–No se si hi ha altres conflictes similars…

–Jo crec que el conflicte del sucre ha enverinat, ha amargat, les relacions amb Espanya, una expressió que va fer servir l’ambaixador d’aquest país. Hem de  procurar que no ens amargui més les relacions, hem de resoldre aquesta qüestió i anar a resoldre’n d’altres que per a Andorra són molt importants, com la convalidació de la prova nacional de batxillerat per als joves que el curs vinent vulguin entrar a les universitats espanyoles, la situació insostenible dels joves que volen viure, estudiar i treballar a Espanya en relació a la regularització de la seva documentació com a residents. Nosaltres no podem deixar els nostres joves absolutament desassistits per l’Administració andorrana en aquesta tramitació i hem de trobar la manera de negociar amb Espanya un millor tracte, que s’acosti a la consideració que reben els ciutadans comunitaris. I després no hem d’oblidar que a partir de l’1 de gener Espanya tindrà la presidència de torn de la Unió Europea, i per tant és un bon moment perquè Andorra iniciï amb pas ferm el seu acostament, la proposta de nou embrancament d’Andorra amb la UE. Tenim dossiers a empènyer.

–Amb els problemes que es troben els andorrans que van a viure a Espanya, no s’estaria incomplint el tractat trilateral, per la clàusula de nació més afavorida?

–Nosaltres constatem que això no funciona. Efectivament, una lectura correcta  del conveni amb Espanya de relació i bon veïnatge admetria altres aplicacions, i d’això volem parlar amb el Govern espanyol, més que de presumptes incompliments. Volem parlar de com millorar les relacions, que les millorarem, i després de com podem millorar el tracte que reben els andorrans que van a residir a Espanya.