Quan el nombre de persones detingudes per la Policia, com a presumptes culpables d’una falta penal o d’un delicte, supera les 650 per any, vol dir que són molts, més enllà dels delinqüents habituals, els que poden estar concernits per aquesta qüestió.
A Europa, Andorra és avui juntament amb França, –val a dir-ho– un dels pocs països que no deixa entrar els advocats durant aquesta fase de l’enquesta policial durant la qual els sospitosos són sotmesos a l’interrogatori previ a la seva compareixença davant del batlle instructor. Les decisions adoptades recentment pel Tribunal Europeu dels Drets de l’Home han vingut a trasbalsar aquesta situació.
PER A aquells que no estan avesats als procediments del món judicial serà bo que recordem que la fase de l’interrogatori policial és una mesura pensada per impedir un sospitós de fer-se escàpol, fer desaparèixer proves o avisar altres persones sospitoses. A Andorra, els advocats només poden assistir a l’imputat detingut a partir del moment en què és portat per la Policia a presència judicial, al batlle instructor. Aquesta és la pràctica legal que el Tribunal Europeu dels Drets de l’Home ha fet trontollar.
L’Alt Tribunal d’Estrasburg (la jurisprudència del qual vincula els nostres tribunals) ha declarat que és cabdal que en les imputacions d’infraccions greus es pugui tenir accés immediat a un advocat, ja que és en aquells afers que més s’ha de garantir el dret a la defensa. El Tribunal europeu ho ha dit ben clar: “… quan unes declaracions d’autoinculpació fetes per un detingut durant un interrogatori de Policia que s’ha dut a terme sense assistència possible d’un advocat, són utilitzades per fomentar una condemna… es produeix un dany irreparable als drets de la defensa”. I això és així encara que, més endavant, es doni l’assistència d’un advocat. Hi ha molts jutges francesos que, compartint el que ha declarat el Tribunal Europeu dels Drets de l’Home, consideren que l’anomenada garde à vue (aquest període que el nostre Codi de Procediment Penal fixa a 24 hores, durant les quals el sospitós pot ser interrogat per la Policia sense assistència d’advocat) no és pas un bon mètode d’investigació.
Efectivament, s’ha demostrat a la pràctica que aquest procediment acostuma a permetre l’obtenció de confessions dels més febles –no pas dels delinqüents endurits– i, alhora, distreu els policies del treball d’investigació científica i, en absència de la posició contradictòria que l’advocat aportaria, no permet evitar que se segueixin falses pistes. Estic convençut que, a més, la presència d’advocat des del primer interrogatori policial d’un acusat pot contribuir a prevenir errors judicials. La reforma del nostre procediment penal és doncs urgent si volem evitar que no s’hagin d’anul.lar moltes instruccions en curs.
EN AQUESTA línia, el Govern, després d’haver-ne parlat ja amb el Col.legi d’Advocats i amb el Consell Superior de la Justícia, presentarà al Consell General un projecte de llei per permetre una ràpida adequació de la pràctica a les exigències del Tribunal Europeu dels Drets de l’Home.