Ahir el cos de Bombers va gaudir de la seva festa amb motiu de la celebració del seu patró, Sant Joan de Déu. D’aquest acte, se’n poden extreure dues grans conclusions: una, la millora del clima laboral que ha estat la tònica dominant d’ençà de l’arribada al Govern dels socialdemòcrates; l’altra, la constatació dels perjudicials efectes que suposa per a un país la manca d’un Pressupost.
Així, sobre la segona de les qüestions s’hi van referir tant el ministre d’Interior, Víctor Naudi, com el director de Bombers, Joan Carles Recasens. El polític escaldenc va reconèixer que el bloqueig en l’aprovació del Pressupost impedeix destinar una partida d’entre 200.000 i 300.000 euros per renovar material indispensable, com ara uniformes protectors, cascos, cordes o mangueres. Però qui va ser més contundent va ser el màxim responsable del cos de Bombers, el qual va anar més enllà de la qüestió i va parlar de necessitats que requereixen un cost d’entre 800.000 i un milió d’euros. Recasens va deixar ben clar que la manca de recursos a l’hora d’adquirir material pot comportar un conjunt de conseqüències: “Poden haver-hi problemes a l’hora de fer un rescat”, va ressenyar. A més, va recordar a tots aquells que han impedit que els comptes de l’Estat d’aquest any tirin endavant que no es podran escapar de responsabilitats si apareixen problemes precisament per aquestes mancances: “Quan s’hagi d’utilitzar i no el tinguem, els polítics també seran part responsable”, va declarar. Heus aquí un exemple dels molts casos amb què desgraciadament ens anirem trobant durant aquest any com a conseqüència de la incapacitat de la classe política per arribar a un acord a la Casa de la Vall. I és que no podem ni garantir als nostres cossos de seguretat els recursos necessaris per dur a terme la seva feina tal com cal. Sempre quedarà el recurs del crèdit extraordinari –imaginem que no es votarà en contra de partides en aquest sentit– però s’ha de ser molt conscient que quan es vota en contra d’un Pressupost també s’està dient no a partides tan essencials com són a les que ens referim.
Però com que això ja no té remei, no ens queda més que mirar endavant i mostrar la satisfacció perquè l’esperada Llei del cos de Bombers sembla que aviat serà una realitat. En aquest sentit, Naudi calcula que l’esborrany de llei estarà enllestit abans de l’estiu i que comptarà amb el consens dels membres del cos. Ja era hora que es posés fil a l’agulla a una situació totalment il.lògica en la qual els Bombers encara no tenen fixats per llei ni les seves funcions ni la seva organització. Aquest és un pas endavant esperat i més que necessari.
