L’any 1993, el copríncep Mitterrand va fer una visita a Andorra, i quatre anys més tard va ser Chirac qui va aterrar al Principat. Dijous que ve serà Sarkozy qui farà una visita llampec, d’hores, i amb molta càrrega institucional. En aquest darrer cas, hi ha qui sembla que s’entesta en allargar l’agra polèmica que ha comportat el decret de tancament dels comerços vuit tardes a l’any, lligant el darrer decret que obliga totes les empreses a tancar les seves instal.lacions durant tres hores, el 29 de juliol, coincidint amb l’estada del copríncep francès en terres andorranes.

Andorra no rep cada dia tan il.lustre visitant com és el president de França, que pot ser objecte de més o menys simpatia per part de la ciutadania andorrana (sobretot després de la seva finta d’abdicar per la seva decidida oposició als paradisos fiscals), però sí que hi ha dos punts clars, tal com ahir va assenyalar el cap de Govern, Jaume Bartumeu. El primer és que s’ha de facilitar a les persones que ho desitgin la possibilitat d’anar a rebre el copríncep i, el segon i més important, que el respecte institucional obliga a mantenir aquesta norma que ja es va establir en les altres dues visites, i que va ser acatada sense crítica. És cert, i així s’ha de reconèixer, que les empreses faran un esforç i sacrifici amb aquest tancament de tres hores, sobretot en aquesta època de crisi, i que aquesta aturada parcial de l’activitat els representarà pèrdues i alhora deixar de rebre uns ingressos.

Però el copríncep francès es mereix tots els respectes i mereix rebre l’escalfor de la població, i l’Executiu té l’obligació que la visita sigui un èxit. Un altre criteri seria sense els precedents anteriors. Bartumeu va recordar ahir que l’assistència als actes públics del copríncep al Principat és lliure i que el que fa el Govern per promoure la participació a l’esdeveniment és «impedir que algú pretengui burlar el tancament i obligar als seus treballadors a continuar treballant durant el tancament en oficines i despatxos, que és on s’ha intentat aquesta desagradable maniobra».

I és que la visita també té un alt valor simbòlic, perquè arriba des d’un punt de partida molt difícil i d’una llarga travessa a contrarellotge per sortir de la llista grisa de l’OCDE, i rebre el reconeixement, quasi simultani, d’Espanya i França, cosa que representa un salt qualitatiu en la situació d’Andorra en l’escenari internacional i la possibilitat de posar fi a les restriccions com a país en general i a les empreses en particulars. Sarkozy rebrà el reconeixement d’Andorra pel seu càrrec institucional, però la seva visita també és un reconeixement a la feina feta des d’Andorra.