Creu i ratlla, i tornar a començar. Planerament, és la conclusió fonamental a què han arribat els experts i polítics que des de l’abril reflexionen sobre el futur projecte de creació d’un Museu Nacional. Cada dia més futur.
De moment, caldrà engegar estudis preliminars, entre els quals, una recerca sobre l’opinió de la ciutadania i el tipus de públic al qual aniria destinat l’equipament. Tasques que queden ajornades fins al 2011, al pressupost del qual s’inclouria una partida mínima: d’aproximadament 8.000 euros.
El fòrum de debat va aplegar els esforços d’un grapat d’experts en museologia (de l’Icomos, l’ICOM a Andorra, tècnics de la Generalitat de Catalunya) i arquitectura i de coneixedors de la realitat social (del CRES) i el mercat turístic (Andorra Turisme), juntament amb responsables del ministeri de Cultura i els comuns.
I van arribar a una sèrie de punts de consens: bàsicament, que el Museu Nacional és una aposta estratègica per al futur del país. Dit d’una altra manera, per la titular de Cultura, Susanna Vela: “Les conclusions [de la taula] diuen que cal que existeixi, però que primer s’ha de veure quina forma pren.”
TENDÈNCIES
Vela va insistir, per enèsima vegada des que és ministra: no es pot començar la casa per la teulada i abans de pensar en possibles ubicacions o arquitectes que projectin l’equipament s’ha de decidir quin tipus de museu demana el país i quin tipus de projecte recomanen les actuals tendències en museística. Molt diferents de les que predominaven quan Xavier Llovera (actual director del Museu d’Arqueologia de Catalunya i anterior cap de l’àrea de Recerca de Patrimoni Cultural del Govern d’Andorra) va enllestir els estudis que aquestes setmanes han servit de base a la reflexió dels experts: el primer, del 1994, i un segon del 2007 en què projectava un Museu de la Neu a Canillo.
“Cal reformular els projectes del passat per bastir les apostes del futur”, considera la ministra.
Una conclusió que, d’altra banda, coincideix plenament amb les premisses amb què va començar a funcionar el fòrum esmentat.
És necessari fer una sèrie de feines prèvies, com inventariar les col·leccions d’art existents al país, un pla de museus i un altre de màrqueting, que identifiqui el públic. D’un equipament que, entén Vela, “és una aposta important per Andorra, perquè serà un espai de representació nacional, un símbol des del punt de vista identitari”. A més d’un espai de coneixement, difusió i recerca.
Pel que fa a l’oferta expositiva, va explicar la ministra en fer públiques les conclusions de la taula, haurà de reflectir la singularitat andorrana, en un eix històric i cultural, i en un segon eix, la creació artística i donar-hi un impuls, integrant els artistes del país: “Només faltaria”, va puntualitzar la ministra.
Al marge, el museu es plantejaria com un element cohesionador de tota la xarxa museística ja existent, que s’encarregaria de dinamitzar, va explicar Vela. Tot i que, va matisar, “no es tracta de desballestar uns centres per bastir-ne un altre”.
