116.371,71 euros. Aquesta és, segons el Govern, la suma total de les nòmines que s’haurien de pagar el novembre passat als funcionaris que, actualment, tenen concedida una excedència amb reserva de plaça per ocupar càrrecs o bé polítics o bé de confiança.

En total, es tracta de 39 persones. Des de l’executiu, però, es va assegurar ahir que només s’està cobrint amb altres treballadors 27 d’aquests llocs de feina i, per tant, l’Estat no està afrontant la totalitat d’aquest sous. En un comunicat, s’afirmava que únicament es van pagar 57.337,06 euros en salaris.

Des de la secretaria d’Estat de la Funció Pública s’ha fet arribar aquesta informació al grup parlamentari d’Andorra pel Canvi en resposta a la demanda formulada ara fa unes setmanes pel seu president, Eusebi Nomen. El conseller massanenc va fer la petició arran de l’entrada a tràmit de la Llei de promoció de l’activitat econòmica, una de les disposicions de la qual derogava la limitació d’aquestes excedències a un mandat que s’havia establert a finals del 2008 amb la Llei de mesures de reactivació impulsada pel Govern Pintat. Aquest punt va ser un dels més polèmics durant la votació a trossos del text i, de fet, finalment va ser refusat.

Entre els 39 funcionaris que ara es troben en excedència hi destaquen una ministra, Susanna Vela; cinc consellers generals; les cònsols menors de Canillo i Ordino, Mònica Bonell i Consol Naudi; o tres secretaris d’Estat –Dolors Carmona, Bruno Bartolomé i Jesús de Tena–. També hi figuren, entre d’altres, cinc consellers i tres secretaris generals dels comuns; un membre del Tribunal de Comptes o dos de l’Agència de Protecció de Dades.

CRÍTIQUES A APC

El Govern ha optat, però, per no facilitar totes les dades a Nomen i, en especial, el nom concret dels funcionaris que estan en excedència. I és que, segons indica en el comunicat, “la identificació nominativa que pretén la demanda d’informació topa amb els principis i garanties de la legislació de protecció de dades”. El mateix cap de l’executiu, en una carta adreçada a Sindicatura, adduïa que “el dret dels consellers generals a obtenir informació no és absolut” i “cal posar-lo en relació i fer-lo compatible amb altres de fonamentals i llibertats públiques que es puguin veure afectats”.

El comunicat també és força crític amb Nomen, tot apuntant que bona part dels funcionaris no estan exercint càrrecs que es puguin considerar polítics. Per l’executiu, des d’ApC “es fan plantejaments demagògics i populistes, fruit d’una obsessiva voluntat de menystenir i desmerèixer les persones que treballen a l’administració i han volgut exercir el seu legítim dret a ostentar un càrrec o funció política”. Pel Govern, es demostra que no hi ha cap “suposat sobrecost per a l’Estat” i que “la nòmina dels funcionaris no ha augmentat, sinó que ha disminuït”.