De l’estat del benestar al d’ansietat i malestar

Autor: JAUME BARTUMEU CASSANY
Font: EL PERIÒDIC D'ANDORRA
Publicat el: 23 de Gener de 2013

Salaris minvants, prestacions insuficients, disminució de la depesa pública social, desocupació creixent i absència absoluta de signes de millora en un context econòmic general degradat fins a l’extenuació. Aquest és el paisatge vital per a milers de persones a Andorra. Les persones assalariades pateixen una gran pèrdua de poder adquisitiu. Molts empresaris han de tancar portes o acomiadar personal.

En aquest context els socialdemòcrates no ens podem tancar en reflexions partidistes sinó que hem de seguir treballant per ajudar a resoldre els problemes de la gent i no agreujar-los. Ens hem de centrar a donar resposta a la desocupació creixent, a les dificultats de moltes famílies per arribar a final de mes i fer front als seus deutes, als efectes de les retallades indiscriminades en la qualitat dels serveis públics, a la manca d’horitzó pels més joves i a l’esforç que sovint es demana a la gent gran perquè amb les seves exigües pensions cobreixin encara part de les carències derivades de la desocupació en moltes famílies.

La compareixença del Govern el divendres passat al Consell General per presentar a les comissions legislatives d’Afers Socials i de Sanitat la reforma que volen imposar al sistema andorrà de Seguretat Social és un esglaó més en l’escalada liberal. Sacrificar-se és una cosa. Sacrificar-se perquè alguns visquin cada dia millor n’és una altra.

No. La gent, la ciutadania, el que no accepta són sacrificis que sempre recauen en els mateixos. No entenen les raons d’un mal que no cura. I, val a dir-ho, els és de mal pair i de mal viure que aquells que estan destrossant el present els parlin d’un futur bonic i afortunat.

La crisi econòmica està creant una fractura social en un context de polítiques que preserven les posicions dels interessos creats i desplacen tot l’esforç i el sacrifici sobre les classes mitjanes, els petits empresaris i els sectors en risc d’exclusió.

Els membres del govern de DA són gent autolegitimada per dictar dogmes com que democràcia i mercat són equivalents o la salut és un negoci. El govern actual està format per gent convençuda de representar el seu futur, no el futur del país.

Els obsessiona, cada dia ens ho demostren , l’homogeneïtat d’actuació: canviar els poders democràtics, restringint el control de l’acció de l’executiu, pel déu diner i consolidar la mercantilització dels serveis públics. Legislen per desregular i el desgavell els afavoreix per a continuar presentant-se com a gent d’ordre i de bé. Diuen –divendres ho van repetir al Consell General– que la seva és la «solució única», que «cal ser valents», que protegiran la viabilitat de l’Estat del benestar.

Comença l’any 2013 i aquí els tenim, incapaços d’il·luminar el futur, persistents en les seves teories desreguladores i entossudits en traslladar les responsabilitats als governs anteriors. Com si ells –el liberals– no haguessin governat 14 anys seguits.

Voldrien que tothom celebrés que hi ha un govern que en lloc d’ocultar els problemes (com asseguren que ho feien els anteriors) els elimina. Elimina els problemes i de passada prepara la privatització dels serveis públics. Elimina o retalla prestacions socials.

Elimina il·lusió, retalla optimisme i enfosqueix el futur.

Com tenen una majoria parlamentària tan gran pensen que els està permès dedicar-se, o que els seus subalterns es dediquin, a denigrar l’oposició amb la desqualificació permanent. I no se n’estan. Ho fan perquè no volen acceptar que les dificultats del moment aconsellarien buscar el màxim de recolzaments possibles a unes propostes concordades per a sortir de la crisi que ens esborrona. Per això es limiten a predicar que volen consens en la modificació del sistema andorrà de seguretat social però el «consens» que ens proposen no és res més que dir amén al que ja tenen decidit.

Es van presentar com la solució però foragitats els socialdemòcrates del Govern, però en un any i mig han perdut el crèdit que fou concedit l’any 2011 a la seva onada taronja.

Molts van pensar que la dreta sabia de números i gestionaria bé la crisi. Però ja es veu que d’economia van justets. Per això es fa necessari que continuem defensant els serveis públics, l’equitat i la implantació d’una fiscalitat justa, per aconseguir inversió positiva que portarà creixement i creació d’ocupació.