Dues notícies publicades la setmana passada ens han recordat la indefugible obligació que les institucions andorranes compleixin els compromisos internacionals contrets per l’Estat.

El dimecres 23 de gener, després de l’acte de jurament a la Casa de la Vall dels dos nous membres del Consell d’Administració de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, el ministre de Finances feia públic que el Govern aprovaria aquesta setmana o com a màxim la vinent uns projectes de llei que vindrien a modificar textos actualment vigents que regulen l’activitat financera.

També anunciava que hi hauria un altre projecte de llei destinat a modificar la llei que regula el funcionament del mateix INAF. La directora d’aquest institut, que la llei defineix com l’autoritat financera pública, va afirmar el mateix dia (EL PERIÒDIC D’ANDORRA de 24 de gener del 2013) que «el repte principal que té l’organisme actualment és complir amb els compromisos a nivell europeu que fixa l’acord monetari».

Els textos que el Govern haurà d’enviar al Consell General ja han estat examinats per l’Associació de la Banca Andorrana, a la qual l’INAF ha consultat el passat mes de desembre. Una vegada ha recollit el parer de la banca, el govern de DA sembla considerar l’aprovació de les lleis pel Consell General no pas com una tramitació parlamentària normal sinó com un tràmit administratiu de «pim, pam, pum». D’aquí ve que vulguin tramitar-ho per via d’urgència.

És ben evident que per a donar compliment als compromisos contrets per Andorra en signar l’Acord Monetari amb la Unió Europea són necessàries diverses modificacions legislatives.

Però no és pas menys cert que si es volen mantenir les formes els grups parlamentaris haurien d’haver rebut els projectes de textos ja abans i no pas després que el sector financer. I no ha estat així. Sis setmanes després que s’hagi consultat l’ABA el Consell General segueix sense conèixer els projectes.

Uns projectes que se’ns havia anunciat que el Consell de Ministres havia d’aprovar a finals de desembre. Som a finals de gener i ara venen les presses.

D’altra banda el dijous 24 de gener sorgia la notícia que l’organisme del Consell d’Europa que fa el seguiment de l’acompliment de la Carta Social Europea havia fet públic un informe del període 2008-2010.

No puc fer avui un comentari sobre aquest informe, que, personalment, m’he de llegir encara. El Grup Parlamentari Socialdemòcrata l’està analitzant i en el seu moment donarem el nostre parer. De moment, però, aquesta notícia, junt amb l’anterior relativa a l’acompliment de l’Acord Monetari, m’ha portat a la reflexió que avui volia plantejar: no solament ens cal sinó que ens convé complir els compromisos internacionals d’Andorra perquè no podem viure d’esquena a Europa.

En l’àmbit de l’Acord Monetari els socialdemòcrates hem defensat sempre que la prioritat del sector financer andorrà, al qual reconeixem equilibri i sentit de la responsabilitat, és mantenir tant el seu embrancament europeu com la relació adequada amb el sistema de compensació interbancari internacional.

Per això vam donar suport des del govern socialdemòcrata a l’expansió internacional de la banca andorrana i també per això vam promoure l’aprovació l’any 2010 de la llei 13/2010 de 13 de maig sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva, i de la llei 14/2010 de 13 de maig de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer.

Ambdues lleis es van promulgar amb la voluntat d’adaptar el marc legal andorrà a les disposicions establertes, a escala europea, en la Directiva 2004/39/CE, del 21 d’abril del 2004, anomenada MIFID (Markets in Financial Instuments Directive). I òbviament per tot plegat vam negociar l’any 2010 i rubricar el gener del 2011 l’Acord Monetari amb la Unió Europea.

Com a complement necessari d’aquesta acció general cal dotar l’Institut Nacional andorrà de Finances (INAF) dels mitjans tècnics i professionals i, evidentment, de les competències necessàries perquè pugui exercir amb plenitud i responsabilitat el seu paper d’autoritat financera.

Les lleis aprovades el 13 de maig del 2010 ja anaven també en aquesta direcció i hem de suposar i esperar que als textos que DA ens anunciava dimecres passat també hi aniran.

Mentrestant, al Consell General tenim també una tasca pendent en aquest àmbit de donar compliment als compromisos internacionals. Em refereixo a la necessitat d’adoptar amb urgència, en aquest cas sí, una nova legislació sobre el finançament dels partits polítics.

La urgència es deriva de l’informe adoptat pel Grup d’Estats contra la corrupció (GRECO) del Consell d’Europa el mes de maig del 2011 a Estrasburg. Es tracta d’un informe sobre la transparència del finançament dels partits polítics en el qual el GRECO feia deu recomanacions i demanava a les autoritats andorranes d’enviar-li un informe sobre l’acompliment d’aquelles recomanacions el 30 de novembre del 2012.

Ignoro si el Govern va trametre aquell informe però el que és evident és que el Consell General no ha adoptat les modificacions legislatives necessàries per a establir una regulació sobre el finançament de les campanyes electorals i dels partits polítics que defineixi adequadament els nivells d’aportació dels membres i els simpatitzants i que obligui a publicar les aportacions individuals el valor de les quals sigui superior a un topall prefixat.

Portem dos mesos de retard i hauríem de mirar d’enllestir.