El passat mes de febrer va esclatar a França i a altres països membres de la Unió Europea un veritable escàndol en relació amb l’elaboració dels aliments amb productes carnis. Una elaboració farcida, val a dir-ho, de fraus i balls d’etiquetes de denominació d’origen.

Stéphane Le Foll, ministre d’Agricultura del Govern francès, va declarar el dia 11 de febrer que l’afer posava en evidència “la complexitat dels circuits i d’aquest sistema de jocs comercials entre majoristes a escala europea”. La transformació de la carn en productes alimentaris envasats ha esdevingut un negoci mundial. S’ha dit aquests dies que el 95% de la carn que es consumeix a França arriba al plat del consumidor procedent de circuits industrials.

Aquesta dada no és pas una notícia. Ja era sabut que el dogma liberal que domina la Unió Europea afavoria la indústria alimentària alliberant-la de controls i reglamentacions estrictes. La famosa “traçabilitat” tan airejada ha quedat molt malmesa amb aquest escàndol. 

El periodista francès Fabrice Nicolino va publicar l’any 2009 un llibre polèmic i valent: “Bidoche, l’industrie de la viande menace le monde”. L’autor diu sense embuts que “… el sistema industrial de producció de la carn s’ha escapat del control social i moral dels humans. És a les mans d’un lobby hiperpotent.” També afegeix que el drama és que no es vol reformar la situació perquè cada catàstrofe fa aparèixer “… una complicitat silenciosa entre consumidors que volen comprar més barat, autoritats que tanquen els ulls i industrials que busquen beneficis amb carn de baix cost.”

Fabrice Nicolino declarava el passat 15 de febrer a Libération que aquest sistema es perpetua així de forma suïcidària. Aquest periodista francès pensa que el pròxim escàndol alimentari ja està servit: l’enverinament universal que és la conseqüència de la química de síntesi en el menjar. L’alimentació està farcida de milers de molècules de síntesi de les quals hom ignora, a llarg termini, es efectes cancerígens. 

En les seves declaracions al diari Libération del 15 de febrer Fabrice Nicolino feia una afirmació que fa esgarrifar: “seria interessant procedir a una anàlisi completa de la carn d’importació: hom hi descobriria hormones de creixement, anabolitzants, antibiòtics… “

Val a dir que aquest escàndol ha posat en evidència que a França fins i tot els animals criats a l’aire lliure i que pasturen l’herba dels prats de muntanya reben sovint un complement d’alimentació de soja transgènica.

A casa nostra potser seria el moment, davant de l’alarma generada per la retirada de la venda de productes francesos comercialitzats també a Andorra, que el Govern fos transparent i fes pública la cadena d’alimentació que rep la vedella andorrana que, legítimament, ens enorgulleix a tots com a carn de qualitat reconeguda. Si ho fes estaríem tots més tranquils. Si no ho fa, podem començar a preocupar-nos.