El moviment ciutadà d’oposició a la transformació d’una part neuràlgica de l’Avinguda Carlemany d’Escaldes-Engordany en una via únicament accessible als vianants ha tornat a posar d’actualitat la preocupant problemàtica que neix de la transformació del nostre paisatge comercial urbà.

Una transformació radical que és alhora una transformació de la nostra forma de viure, treballar i comprar, és a dir, consumir.

En els darrers tres anys la crisi ha fet accelerar el problema. Tanquen botigues i tanquen també altres negocis i empreses. Ja sabem prou bé que algunes tanquen perquè no poden aguantar l’embestida de la crisi i d’altres han de plegar perquè no han estat ben gestionades.

També hi ha qui ha tingut mala sort, un factor que és prou sabut que compta en qualsevulla activitat empresarial.

El passat mes de gener Francesc-Marc Álvaro explicava a La Vanguardia de Barcelona, referint-se òbviament a la situació del comerç a Catalunya, que «el tancament de comerços a les nostres localitats representa molt més que la pèrdua de llocs de treball o de punts de referència en l’imaginari col·lectiu. Les botigues tancades transmeten un missatge descoratjador de no futur que acaba contaminant l’estat d’ànim de la ciutadania i destruint l’esperit de ciutat». Són situacions i sensacions ben assemblades a les que tenim a Andorra.

El sector comercial és i ha de continuar sent un dels principals motors de l’economia andorrana, constituint una de les principals fonts d’ingressos públics i de generació d’ocupació.

Una gran part de l’activitat comercial andorrana està directament o indirectament relacionada amb el turisme, i es recolza àmpliament en el diferencial de preus. Aquest atractiu, però, no és suficient per si sol. Per aquest motiu esdevé essencial treballar per fidelitzar els nostres clients externs i incrementar-ne el nombre, tot sensibilitzant la clientela interna.

La demanda comercial ha experimentat en els darrers temps grans canvis i ha comportat la modificació del panorama tradicional del comerç andorrà. Per adaptar-se, el sector ha anat desenvolupant un gran procés de transformació, amb l’aparició de nous formats comercials adaptats a les noves tendències de consum i les noves tecnologies. Aquesta evolució fa necessària la recerca d’un equilibri entre liberalització, supervivència del teixit econòmic i desenvolupament urbà harmònic.

Aquí és on caldria que les administracions sabessin combinar les necessitats d’evolució del comerç –d’acord amb les demandes dels consumidors– amb el manteniment i la modernització del teixit comercial minorista.

Amb aquesta finalitat i amb la voluntat de reforçar la bona imatge, la seguretat i les bones pràctiques del tràfic comercial hem presentat una proposició de llei del comerç que aquest mes de març serà debatuda a la comissió d’Economia del Consell General després que, el proper dia 12 de març, s’acabi el període de presentació d’esmenes al text. També serà molt important adaptar la llei de protecció del consumidor, per adequar els mecanismes d’informació i d’ajuda i garantir un nivell de protecció òptim als compradors. Com tampoc no es pot oblidar el suport a l’associacionisme comercial per garantir els canals de comunicació i els vincles de col·laboració.

I tot plegat s’ha de fer intensificant les mesures i les actuacions de prevenció i de lluita contra l’intrusisme empresarial i la competència deslleial, perquè hem de defensar els empresaris i comerciants legalment establerts protegint els llocs de treball. Per això la reorganització de la mobilitat, racionalitzant la circulació viària i implementant zones on la prioritat sigui per als vianants, només es pot fer amb l’objectiu d’afavorir el comerç i amb el suport dels comerciants i veïns.