Dissabte passat, en la reunió del Consell Nacional de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra (SDP), vam fer un repàs de la nostra acció política durant els darrers dos mesos. Posades en perspectiva, les vuit setmanes que ens separaven de la reunió anterior del nostre Consell Nacional, que es va celebrar el 19 d’octubre, han estat molt intenses.

La reforma tributària en curs de discussió al Consell General i l’acceleració evident de l’acostament d’Andorra a la Unió Europea mitjançant la ja molt propera arrencada d’una negociació d’un acord d’associació són dues qüestions cabdals que han ocupat bona part de la nostra feina política.

Tot plegat sense deixar de banda la feina d’anàlisi del projecte de Pressupost pel 2014 que vam debatre al Consell General el dijous passat, dia 12 de desembre.

El nostre Grup parlamentari va defensar una esmena a la totalitat al projecte de DA. Una defensa que vam argumentar i que anava acompanyada de propostes alternatives.

L’any vinent Andorra necessita un pressupost de la sortida de la recessió, i malauradament el que ha preparat DA no ho és. Els comptes del Govern pel 2014 no inclouen ni mesures per ajudar a la reactivació de l’economia ni mesures per a la creació d’ocupació.

Tampoc hi hem trobat mesures previstes per oferir el suport públic a la gent d’Andorra, a les empreses andorranes, les de l’economia real, i encara menys a donar el suport que necessiten els membres més vulnerables de la nostra comunitat.

La presentació del Pressupost em va portar a una primera conclusió: al capdavall, el que no faci l’Administració ho faran les circumstàncies.

L’actuació del govern d’Antoni Martí ens recorda la reflexió de J. M. Keynes quan deia:

“Els economistes s’atribueixen una tasca massa fàcil i vana si en una fase tempestuosa es limiten a dir que quan passi la tempesta el mar tornarà a estar en calma.”

Ja sabem que el marge d’actuació és, de tota manera, bastant reduït.

Precisament per això, en les circumstàncies presents hauria estat positiu que el Govern hagués convidat l’oposició a esmerçar, plegats, un esforç més gran per estimar les conseqüències a curt termini de les propostes econòmiques del pressupost i a buscar una entesa sobre les reformes que Andorra necessita a mig termini.

També sabem que el més urgent que s’ha d’atendre és el curt termini, però això no ens hauria de fer ajornar, un any més, les reformes que Andorra necessita.

Dissortadament aquest projecte de Pressupost no va en la bona direcció i la majoria absolutíssima de DA no ha volgut buscar cap acord. Estan tan convençuts que són “els millors” que consideren que no els cal escoltar els altres.

Sigui com sigui, entrarem en l’any 2014 amb una inèrcia negativa.

Continuem tenint un país endeutat i amb unes perspectives de creixement tan negres com l’any passat.

Aquest pressupost no dota prou tot el que és determinant per a retrobar un futur amb un model més sòlid: Diversificació del model econòmic I+D, educació i formació professional, enfortiment de l’estat social, modernització de l’administració, negociació de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea.

És urgent deixar l’austeritat extrema i aturar la devaluació de la renda de la classe mitja i dels serveis públics.

La gran majoria dels ciutadans estan patint una pèrdua de benestar social i material que difícilment podran recuperar si es continuen aplicant aquestes polítiques. En aquest sentit el Pressupost deixa en evidència que el Govern està fora i lluny de la realitat que viuen milers de ciutadanes i ciutadans en el dia a dia, que estan fent autèntics miracles per arribar a final de mes.