Portem setmanes constatant amb preocupació que el Govern manté una estratègia de tensió amb els professionals de la salut. Una de les qüestions que genera polèmica és la posta en pràctica de l’anomenada cartera de serveis. La cartera de serveis i productes sanitaris és el conjunt d’actes i prestacions sanitàries ( tècniques, tecnologies o procediments) que conformen l’atenció sanitària pública, per entendre’ns, els serveis i prestacions que finança la CASS.

Té per objecte garantir les condicions bàsiques i comuns per una atenció integral i  continuada, dels serveis, o conjunts de serveis preventius, diagnòstics, terapèutics , de rehabilitació , de promoció i manteniment de la salut, dirigit als ciutadans . En la seva elaboració, tant inicial com en les seves actualitzacions, s’han de tenir en compte aspectes relacionats amb l’eficàcia, l’eficiència, l’efectivitat, la seguretat i utilitat terapèutica, així com les avantatges i alternatives assistencials, igualment  com la cura dels grups de població vulnerables o de risc, les necessitats socials, i  l’impacte econòmic i organitzatiu.

La seva importància és fonamental per que hi hagi justícia, equitat i accessibilitat a les diferents prestacions en el nostre  sistema de salut. Per això la comissió de la cartera de serveis i productes de salut ha d’estar formada per persones que provinguin de les tres esferes sanitàries: la planificadora, la prestadora i la finançadora.

Segons el Reglament de creació de la comissió de la cartera de serveis i productes de salut publicat al BOPA núm. 9, la seva composició estarà formada per tres representants del ministeri encarregat de la salut ( part planificadora), i dos representants de la CASS ( part finançadora).

Però en la composició de la comissió no hi figurava cap membre de l’esfera prestadora.  Vol dir que no hi havia cap professional sanitari que actuï per garantir la protecció de la salut, l’equitat i l’accessibilitat en favor dels usuaris dels serveis sanitaris públics.

En definitiva, quan es plantegi si una prova o prestació sanitària ha d’estar integrada a dintre de la cartera de serveis i productes de salut, l’única valoració que és farà serà l’economicista.

I quan la sanitat es valora únicament des de l’esfera finançadora ens trobem davant de les retallades. Retallades, que s’ha demostrat a tots els països, posen en perill la qualitat assistencial.

Pel contrari, quan la valoració es fa tenint en compte totes les esferes que interactuen en la sanitat es pot arribar a plantejar la sostenibilitat del sistema.

Amb aquest plantejament vam presentar una pregunta amb resposta oral al Consell General on demanàvem els motius que van portar a no incloure en aquesta Comissió als prestadors de serveis sanitaris.

La ministra en la seva resposta no va aclarir en cap moment quin espai es donaria per fer partícips als professionals de la salut en el procés.

 El Col·legi de metges va presentar un recurs administratiu sobre el mateix tema.

Vull recordar que la llei general de sanitat en el seu article 15 bis punt dos, especifica que cal establir els mecanismes per fer efectiva la col·laboració entre els prestadors de  serveis, els col·legis professionals i la CASS en l’elaboració dels continguts de la Cartera de serveis .

El Pla estratègic de salut, en el qual la ministra va treballar en primera persona, establia els requisits per la creació de la cartera de serveis i les persones que en formaran part, determinava de forma clara, que havia d’estar formada per representants del ministeri de salut, prestadors de serveis, col·legis professionals, els SAAS, i la CASS.

Quan tots els ministeris sempre han estat defensant durant molts anys la participació dels col·lectius sanitaris, ara no el govern de DA els aparta de la gestió.

La setmana passada hem  conegut la sentència de la Batllia que força al Govern a permetre que els professionals de la salut participin en els treballs d’elaboració de la cartera de serveis i productes de salut. Ho celebrem.

S’ha d’escoltar la  postura de tots els professionals sanitaris a través dels seus representants i han de poder aportar els seus coneixement en els avenços i innovacions en l’atenció sanitària que afecten als ciutadans.

Pretendre el contrari és una actuació política equivocada i retrògrada.