Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra (SDP) va reunir el Consell Nacional el dissabte passat. La reunió ens va servir per avaluar el moment polític actual i debatre a l’entorn de diverses qüestions que ens semblen cabdals per aconseguir una economia forta que faci possible una Andorra amb futur.

En aquests moments de la història andorrana hauríem de tenir el que Michel Foucault definia com “le courage de la vérité”. El filòsof francès deia que cal saber “… prendre le risque de dire, en dépit de tout, la vérité.”

Però el Govern està en un altre món. El debat del pressupost que vam mantenir el dijous passat al Consell General ens ho va confirmar.

Manté una gestió pressupostària antiga i antiquada, farcida de comptabilitat creativa, que intenta blindar el pressupost front a la conjuntura econòmica i trasllada despesa cap al futur.

El pressupost 2014 no introdueix cap mesura seriosa per estimular el creixement. Manté una reduïda inversió productiva amb la qual cosa es perjudica la generació de feina.

D’ençà que, sota el govern de DA, s’estan retallant serveis bàsics a la ciutadania, es promouen polítiques de reducció salarial i es manifesta la voluntat de reduir les pensions, el deute públic no ha disminuït sinó que s’ha incrementat.

En definitiva, l’escenari actual d’Andorra no pot ser més llastimós: insostenibilitat de l’endeutament, destrucció de llocs de treball, pèrdua de competitivitat i empobriment del país i de la ciutadania.

I el pressupost 2014 mirant cap a una altra banda, esperant que arribi la primavera.

Una volta la comissió de Finances hagi enllestit la discussió de les esmenes parcials, la majoria de DA aprovarà un pressupost que contribueix a augmentar els riscos. Risc regulatori i risc fiscal potencial. L’escenari econòmic i social d’Andorra és molt preocupant i requereix adoptar una altra política econòmica.

Nosaltres proposem una altra política: concentrar l’acció sobre les persones, les empreses, l’economia real, com ja vam explicar en el debat de política general del passat mes de juny.

Per fer-ho hi ha tres eixos a considerar:

1)    Polítiques públiques eficaces que ajudin els treballadors i les empreses. Prou de reglaments detallistes i burocràcies creixents que compliquen la vida, i sols fan que incrementar les despeses de funcionament de l’administració sense sentit.

2)    Suport als més vulnerables amb un estat social enfortit, protecció de les jubilacions i ajuda a la reinserció dels que han perdut la feina o no la troben, amb polítiques actives basades en la formació, la diversificació econòmica i l’ajuda a l’emprenedoria.

3)    Suport a les petites empreses, que són el pal de paller del nostre teixit productiu i les que poden crear nous llocs de treball, amb l’ajuda d’una administració proactiva, moderna i al servei del ciutadà, que col·labori en l’obertura de nous mercats i de noves oportunitats de negoci.

La crisi ha deixat fora de circuit molts treballadors i famílies que han perdut l’esperança de tornar a viure amb una certa dignitat.

El debat del pressupost hauria de permetre una reflexió sobre el futur del país, sobre on anem i on volem anar. Però el govern de DA no ho vol pas.

D’aquesta manera s’ha passat de puntetes sobre els problemes bàsics de la ciutadania: l’evolució cap a una societat de treball precari, escàs i poc remunerat; les condicions de vida de ciutadanes i ciutadans, l’evident crisi de l’estructura de l’Estat per la delimitació de competències del Govern amb els Comuns.

Tant el sistema constitucional com el model econòmic grinyolen. Estem en un encreuament de camins en el qual cal encarar qüestions decisives, que marcaran les properes dècades.

Tanmateix el govern d’Antoni Martí, que parla pels descosits de qüestions de futur, no vol tocar de peus a terra i avançar.

Ens ho trobarem el proper mes de gener quan el Consell General voti el pressupost 2014.