No és la primera vegada que en aquesta tribuna faig una crida a la prudència en relació amb els importants ingressos de “telèfons”, la nostra històrica STA, vinculats a l’anomenat roaming.

Sabem que estem parlant dels recàrrecs extres, sovint excessius, que un país fa pagar a l’operador telefònic d’un altre per les trucades, efectuades o rebudes, en itinerància.

És el càrrec extra que les operadores telefòniques cobren a qualsevol client per trucades, missatges o ús de dades quan viatja per qualsevol dels estats membres de la Unió Europea, o per països veïns com Andorra i San Marino.

Ara, tant el Consell Europeu com la Comissió Europea han fixat la data del 15 de juny del 2017, a partir de la qual els ciutadans podran utilitzar el mòbil quan viatgin per qualsevol altre dels estats membres de la Comissió Europea sense càrrecs extres en la tarifa que tinguin contractada al seu país, tant en trucades com en dades per navegar per internet.

Veient que s’acosta la fi del roaming, els operadors francesos han començat a oferir diversos forfets per mantenir fidelitzada la seva clientela.

Sigui com sigui acabar amb el sistema del roaming ha estat una reivindicació perseguida pacientment pels consumidors europeus, que van trobar l’any 2010 una aliada en la que era aleshores comissària de l’agenda digital, Neelie Kroes.

La política holandesa va plantejar batalla contra els abusos de la itinerància. I la seva perseverança ha permès avançar cap a una solució favorable per als consumidors europeus.

Segons l’acord establert entre el Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu, l’abril del 2016 s’haurà rebaixat el cost de la itinerància en un 75%. I el 15 de juny del 2017 s’abolirà aquest recàrrec, tot i que es deixarà un petit marge d’apreciació a les operadores per evitar abusos d’usuaris compulsius.

Com deia l’editorial de La Vanguardia de Barcelona el primer de juliol, aquest “hauria de ser sempre l’objectiu últim de les institucions comunitàries, treballar pensant en el ciutadà i no tant en els estats. Amb decisions com l’eliminació del roaming, la Unió Europea materialitza que, a més de ser un espai sense fronteres per a persones i mercaderies, també és un espai sense fronteres telefòniques ni de comunicació. La idea de més Europa es construeix prenent decisions que suposin una millor qualitat de vida per als ciutadans”.

Ens agradaria saber què pensa el Govern d’aquesta imparable evolució i què ha pensat fer per trobar noves formes d’autofinançament del nostre servei de telecomunicacions d’Andorra.

Mentre no ens ho explica, sabedors que els ingressos de la nostra societat pública de telecomunicacions rebran una sotragada important a partir de la primavera de l’any vinent, sembla una temeritat promoure un macroedifici singular, amb un cost faraònic.

Quan sembla evident que Andorra Telecom entrarà en dèficit a partir del 2017, per la pèrdua dels enormes ingressos, extraordinaris i atípics, procedents de la facturació en itinerància als nostres visitants, plantejar una obra tan costosa només contribueix a desgastar la ja feble confiança que la ciutadania té en el Govern dels pitjors.

Ens preocupa el silenci quant a la previsió de redreçar els ingressos per una altra via perquè no ens voldríem trobar una nova proposta de privatitzar el monopoli de la telefonia a Andorra sota el paraigua de les teories liberals.

Nosaltres defensem els serveis públics andorrans perquè són el patrimoni dels que no en tenen cap altre.

Només faltaria que, en aquest inici de les negociacions per l’acord d’associació amb la Unió Europea, hi hagués qui es volgués aprofitar –mai millor dit– del principi europeu general del dret a la competència per defensar la privatització del monopoli de la nostra antiga STA, avui Andorra Telecom.

No es pot posar l’Estat al servei d’interessos econòmics particulars.