Per què els comuns i el Govern de DA sempre tenen diners per a infraestructures, edificis emblemàtics, rotondes i gran aparat, però mai en tenen per a aquells que les passen magres? Per què Càritas ha d’assumir la factura elèctrica d’aquelles llars que no es poden permetre posar la calefacció?
Aquesta és la realitat que s’amaga darrere l’activitat pressupostària i legislativa dels darrers anys. Les nostres muntanyes no ens han aïllat de la conjura global dels fatxes.
Lentament però inexorablement, la nostra societat s’ha transformat en una jungla on impera l’autoritarisme, la llei del més fort. Parlar avui de llibertat, justícia social i ambiental, pau, cohesió, seguretat alimentària o biodiversitat sona a vintage.
La defensa d’aquests valors enfront dels qui creuen en la força dels mercats, només els arrenca un somriure cínic, cruel i de menyspreu, perquè el que volen és esclavitzar-nos.
Però malgrat la tendència generalitzada de mantenir-nos tots callats, uns quants seguim anant contracorrent, cantant les quaranta, parlant clar. Afirmem que són les forces del mercat les que a Andorra la Vella pressionen per privatitzar el Centre de Congressos.
Les que volen construir l’edifici bombolla al carrer de la Borda. Les que somien d’emetre els rebuts dels 5.000 usuaris del centre esportiu dels Serradells, un cop el comú hagi pagat la renovació d’unes instal·lacions olímpiques.
Són les forces que volen que s’igualin les tarifes públiques amb les privades, també en els aparcaments, en els serveis socials, perquè es volen quedar amb els usuaris d’allò públic.
També és amb mentalitat mercantil que s’importen residus de fora per cremar-los aquí, a un forn desmesurat, dient que no produïm brossa suficient per fer-lo rendible.
Però, qui controlarà com cal els residus importats? Qui ens garanteix que no contindran materials contaminants que produeixin emissions nocives durant la combustió?
Des d’SDP exigim al comú de la capital que es posicioni públicament sobre les condicions d’un acord que, d’entrada, obstaculitza la reutilització i el reciclatge. Nosaltres tenim objectius més ambiciosos. Volem arribar a un model d’economia circular, aquella on els productes i els materials són reciclats i reutilitzats una vegada i una altra, de forma que continuen generant valor.
La resta són romanços.
