El fet que el projecte The Cloud, impulsat sota els auspicis del Govern i finançat amb diners públics, tingui un futur incert pot ser fins i tot una bona notícia. L’obra ha estat tan contestada que perilla la seva continuïtat i no es veuen ganes d’assumir una responsabilitat que garanteix al promotor un lloc en la història dels despropòsits nacionals.
L’absència de definició quant a usos, que s’intueixen heterogenis, de botigues de luxe al projecte més recent d’acollir un casino, confirma la inexistència d’idees per justificar una inversió milionària, siguin 33 o 44 milions, que a la ciutadania ens deixa freds i ens fa perdre la confiança en els nostres governants. La millor oferta que pot fer Andorra és la d’un casino amb un embolcall de vidre de 33 milions?
Hi ha projectes públics necessaris per al bon funcionament de la societat que milloren la qualitat de vida de les persones. Un exemple és l’estació d’autobusos de la qual la majoria dels ciutadans faran ús en més d’una ocasió; un altre és la futura seu de la Justícia per la insuficiència de les actuals instal·lacions.
Per contra, hi ha altres projectes públics sobre els quals es dona poca informació i que es preveuen d’ús selectiu, ja que la majoria de la població no els gaudirà. Un exemple paradigmàtic és el maridatge casino-heliport, més aviat una entestada que, alguns encara pensen, obrirà Andorra al món i consolidarà la tan elogiada obertura econòmica, fent del país un centre d’alt nivell –el Mònaco dels Pirineus–.
L’Estat no va sobrat quant a titularitat de terrenys públics i una localització privilegiada com la de l’edifici d’Andorra Telecom i l’enderrocada caserna de bombers –van anar molt ràpids a destruir-la– potser requereix un major consens amb la ciutadania que, en temes d’ordenament territorial, hi té alguna cosa a dir.
Sense anar més lluny, l’edifici de Govern fa temps que es mostra insuficient per acollir les necessitats de l’administració cada vegada més complexes. Durant anys ha prevalgut la política de lloguer per sobre de la de titularitat, facilitant que alguns particulars creixin a l’empara de l’administració.
Potser ha arribat el moment de fer una reflexió més seriosa, tocar de peus a terra i pensar en el dia a dia i no en obres faraòniques de dubtosa rendibilitat.
