L’article 25 de la Constitució estableix que “l’exercici de càrrecs institucionals queda reservat als andorrans, excepte en el que prevegin aquesta Constitució o els tractats internacionals”.

Des que va entrar en funcions el primer Govern de l’era constitucional, el gener del 1994, aquest precepte havia estat plenament respectat fins que, la primavera de l’any 2011, va arribar a l’edifici administratiu del carrer Prat de la Creu l’onada taronja que baixava de l’avinguda Carlemany.

El Govern de DA està convençut que quan es disposa de la majoria al Consell General es pot fer de tot i força i ha decidit passar per damunt l’article 25 de la Constitució.

Però no hi passa per damunt de puntetes, ni intentant dissimular. No, el trepitja sense cap mena de mirament i vorejant l’arrogància parlamentària. Per això adreça contínuament a l’oposició el mateix missatge: no teniu raó jurídicament perquè sou políticament minoritaris.

Va començar situant al capdavant de l’Agència Fiscal i de Fronteres, la nostra administració tributària, un funcionari de l’administració tributària espanyola. Un càrrec institucional de tanta importància en el moment que s’endegava el nou ordenament tributari andorrà s’entregava així a mans d’un funcionari espanyol en excedència que, quan li convingui –o potser quan els convingui als superiors jeràrquics de l’administració d’origen que li han donat l’excedència–, tornarà al lloc d’on ha vingut, i segurament amb una motxilla ben plena d’informació.

Després arribà el torn del cap de gabinet del cap de Govern. Per cobrir la baixa derivada de la marxa del fidel secretari d’organització de DA es va anar a buscar una altra persona de nacionalitat espanyola.

El ritme d’hispanització va continuar i es va situar al cor de la presidència del Govern un cap de gabinet jurídic procedent dels serveis jurídics del Govern de la Generalitat Valenciana en l’etapa del Partit Popular.

Després ha arribat, també del sud, el nou director de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

I n’hi ha més, però amb aquests quatre exemples penso que n’hi ha ben bé prou per adonar-se que aquí el Govern no solament no respecta l’article 25 de la Constitució sinó que el trepitja ben a gust.

En aquesta Plaça del Poble escrivia el 20 de desembre del 2016 que estàvem patint un retrocés constitucional i que Toni Martí ens havia portat de la por de la “monaquització” a la “hispanització” cada dia més evident.

Un mes després d’aquell article les actituds –i les manifestacions– de membres de DA als mitjans de comunicació ens ho confirmen.

Ara resulta –ho sentíem dijous passat a Ràdio Nacional– que el grup parlamentari de DA considera que s’ha d’anar a buscar persones espanyoles per exercir els càrrecs institucionals perquè potser –sí, en condicional– als andorrans “no els interessa” ocupar-los.

Com ho saben? No s’ha pas publicat uns edictes públics per cobrir aquelles places amb la finalitat que persones ja adscrites a l’administració o bé persones externes hi poguessin postular. Quan han vist que les queixes –i la indignació– van en augment davant aquest menyspreu, un insult a la capacitat i a la competència dels professionals andorrans, busquen excuses encara més menystenidores dels professionals del país.

Sota el cabdillatge de Toni Martí l’amenaça d’hispanització del Govern d’Andorra es confirma setmana rere setmana. A aquest ritme aviat veurem a la frontera de la Farga de Moles un nou cartell que dirà així: “Bienvenidos al Norte.”

D’amagatotis ens fan passar d’una Andorra governada per la política volguda pel sufragi universal a una Andorra regida per persones vingudes de fora i sotmeses a un “control remot” del Govern de Madrid.