És ben sabut que el populisme ofereix receptes simples a problemes complexos. Toni Martí ho acaba de demostrar amb el projecte de llei de reforma de la normativa penal. Davant una qüestió difícil com és prevenir i controlar el blanqueig de diners producte del crim, DA ha optat per una recepta molt simple: autoritzar escoltes telefòniques a tort i a dret. Pel broc gros.
I ho ha fet d’amagatotis, de contraban. Amagant dins una norma necessària per adoptar la legislació penal andorrana als compromisos contrets amb el Moneyval del Consell d’Europa una reforma del Codi de procediment penal que cap conveni internacional ni cap recomanació de cap institució europea no ens demanava.
Algunes altres reformes que planteja DA –com la de la repressió del contraban– tampoc no estan directament imposades per la normativa internacional.
Per això cal anar amb compte de no empassar-nos ni un bocí d’una reforma del règim actual de les intervencions telefòniques innecessària i poc meditada. Altres modificacions legislatives, com les que introdueixen el delicte fiscal, són tècnicament millorables tant des d’un punt de vista dogmàtic com pràctic.
Amb bon encert dimarts passat l’editorial del BonDia preguntava si ara el Govern de DA volia controlar les converses dels ciutadans. I l’editorial considerava “inacceptable aquest atropellament dels drets fonamentals” i assenyalava que “cal posar-hi fre”.
El mateix dia, en la roda de premsa setmanal d’SDP, Víctor Naudi deia que “un país on ha primat la llibertat s’està convertint en una societat controlada”.
Tant el ministre de Finances i portaveu del Govern, dimecres, com el ministre de Justícia i Interior, autor del nyap, dijous, han intentat fugir d’estudi –i de la seva enorme responsabilitat– assenyalant amb el dit altres “culpables” de la proposta. Són la Batllia i la fiscalia, afirma Jordi Cinca. És una comissió formada per l’administració de justícia, el ministeri fiscal i la Uifand, proclama el ministre de Justícia i Interior.
Amb tota la barra, diuen que, com que la proposta era tècnica, ells no la van supervisar. Però prou que la van beneir, aprovar i trametre al Consell General.
El ministre de Justícia i Interior és l’autor de la memòria justificativa del projecte de llei i dedica, en un text de cinc pàgines i mitja, més de dues pàgines –la 4, la 5 i la 6– a justificar amb arguments fal·laços l’ampliació de les escoltes.
I ara, quan han quedat ben retratats, encara exigeixen públicament al Consell General que la modificació de la normativa penal “no endarrereixi la tramitació del projecte de llei”.
Ja ho saben, doncs, els consellers generals: a votar sense badar boca perquè, com declarava dijous el ministre de Justícia i Interior, els canvis obeeixen a “propostes tècniques”.
La proposta, avalada i presentada pel Govern, d’obrir l’estolador de les intervencions telefòniques no és pas tècnica, és totalment política. Tradueix –i també traeix– una política gens democràtica que pretén controlar més enllà del que és raonable.
És la visió política restrictiva de les llibertats constitucionals de DA que en la legislatura 2011-2015 ja va imposar la llei mordassa per controlar i atemorir els mitjans de comunicació i ara intenta fer un pas més en el bandejament de la Constitució.
La proposta de DA d’ampliar l’àmbit de les intervencions telefòniques i alleugerir-ne els controls i els topalls és una intromissió il·legítima en la vida privada i familiar, que protegeix l’article 14 de la Constitució.
Que Toni Martí no volgués la Constitució no li estalvia l’obligació de respectar-la. I la proposta que ha aprovat el consell de ministres i ell ha enviat al Consell General no ho fa.
