Pel que sembla a mitjans de maig hi haurà a Brussel·les una nova ronda de negociacions amb la Unió Europea i, posteriorment, el ministre d’Exteriors, Gilbert Saboya –el que ha anunciat que canvia de ministeri però es queda assegut al Consell de Ministres– sol·licitarà comparèixer davant la comissió d’Exteriors del Consell General.

També, pel que sembla, a mitjans del mes de juliol hi haurà una altra ronda de negociacions amb la Unió Europea i posteriorment el ministre Saboya també demanarà comparèixer davant la Comissió del Consell General, però aquesta compareixença haurà de ser abans del 15 de juliol perquè, ja ens ho han anunciat, aquell dia el ministre Saboya canviarà de cadira al Govern.

Aquest calendari institucional, anunciat pel Govern al Consell General fa 12 dies és clarificador en un doble sentit. D’una banda, pel que fa a la forma, queda prou clar que el Govern només va al Consell General a explicar el que ja s’ha dit, parlat i convingut a Brussel·les.

Es confirma així que el Govern no respecta el seu compromís de compartir amb temps suficient amb el Consell General els elements que permetin conformar una posició andorrana comuna en la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea.

Així els va dir, ja fa deu mesos, el dia 6 de juliol del 2016, el portaveu parlamentari d’SDP, Víctor Naudi, en anunciar-li a Antoni Martí que suspeníem la nostra participació al que s’anomenava pacte d’Estat per les relacions amb la Unió Europea.

Estem doncs en un escenari en el qual el Govern tira pel dret i només informa, després, tard i malament, als consellers generals que representen el poble andorrà.

Ho pot fer, és cert. La Constitució li permet, perquè és ben clar que pertany al Govern la direcció de la política exterior i, doncs, la negociació dels acords internacionals. No li hem pas discutit en cap moment.

Tanmateix, tractant-se d’una qüestió cabdal pel futur d’Andorra i per les possibilitats de desenvolupament econòmic de les properes generacions, calia esperar que, més enllà de fotografies de reunions a la planta baixa de l’edifici administratiu del Govern i de copets a l’esquena de Toni Martí a uns i a d’altres, hi hauria una mínima responsabilitat a l’hora de compartir els elements essencials del que calia defensar a Brussel·les.

Ni la primavera del 2016 ni la primavera del 2017 no han vist brotar la més mínima voluntat de DA de buscar un acord polític nacional en aquesta qüestió.

D’altra banda, pel que fa al fons de la negociació en curs, Toni Martí i Gilbert Saboya amaguen els documents al Consell General i als agents econòmics i socials.

Tant és així que fins la setmana passada el Govern no ha tramès al Consell General la llista del cabal relatiu a la lliure circulació de mercaderies que havia rebut el 4 de novembre del 2016 –fa doncs sis mesos– del Servei Europeu d’Acció Exterior de la Comissió Europea. I també s’ha tramès ara el document relatiu a la lliure circulació de mercaderies rebut del Servei Europeu d’Acció Exterior el 14 novembre del 2016.

Dos documents, cabdals per analitzar i comprendre l’abast de la negociació de l’acord d’associació, que el govern de DA ha ocultat durant sis mesos als representants del poble andorrà que no combreguen amb els seus plantejaments.
Paral·lelament Berna i Brussel·les van avançant en l’entesa sobre un acord institucional d’aquí a finals del 2017.

La presidenta de la Confederació Helvètica declarava el 6 d’abril que hi havia una dinàmica positiva. L’ambaixador de la Unió a Suïssa, Michel Matthiessen, ha declarat que «els bloqueigs s’estan aixecant».

Mentrestant els parlamentaris suïssos tenen tota la informació i els ciutadans i ciutadanes helvètics poden accedir a la pàgina web del Departament Federal d’Afers Exteriors dins la qual hi ha un apartat sobre la política europea de Suïssa en el qual la direcció dels afers europeus actualitza periòdicament l’estat del dossier de les negociacions en curs amb la Unió Europea.

A Andorra la situació és ben distinta, l’opacitat és la norma.

Els progressistes no compartim la manca de transparència del govern Martí en aquesta qüestió. És ben evident que el seu calendari s’atura el 2019, horitzó de les properes eleccions i dels vots a no perdre fins aleshores.

Però no s’adonen que cada any perdut perjudica les empreses i els professionals que no tenen lliure accés al mercat europeu mentre el govern Martí-Saboya-Cinca ha obert les portes d’Andorra a professionals de fora que s’instal·len fent competència als professionals andorrans que no poden instal·lar-se lliurement a Barcelona, Madrid, Toulouse o París.

Dijous passat, en una conferència del professor Carlos Lázaro, organitzada a la seu d’Andbank per ESADE Law School, vaig poder escoltar la queixa de persones del sector financer del país per l’absència de respostes concretes del Govern a les necessitats dels bancs andorrans del poder competir en condicions d’igualtat en el mercat europeu.

La concreció, en positiu, d’un bon acord d’associació amb la Unió Europea és la condició del desenvolupament necessari de les relacions econòmiques amb els nostres veïns. És, no ens enganyem, la base per continuar endavant i poder fer negocis des d’Andorra.

I ens amaguen els papers.