L’economista i membre de l’executiva Partito Socialista (PS) de San Marino, Marcelo Forcellini, va visitar ahir el país convidat pel partit andorrà Socialdemocràcia i Progrés (SDP). La trobada va servir per reforçar lligams i tractar temes d’interès bilateral, com l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE).
–Per què vol ser San Marino un membre més de la UE?
–Considerem que degut als recursos nacionals del país hem de començar a negociar amb el comitè europeu per arribar a un acord d’associació amb la Unió Europea i poder així créixer. Tot i això, no serem un estat membre amb tots els requisits, serem part de la UE per protegir les peculiaritats d’un país petit.
–Amb quins aspectes negatius es pot trobar San Marino si entra a la UE?
–Com en qualsevol procés, hi haurà pros i contres. En relació als contres, per exemple, podem parlar del sector bancari, cal tenir present que s’hauran d’acollir directives i que s’hauran d’acomplir, per tant, hi haurà un procés d’adaptació i aprenentatge que tindrà els seus costos per al país, i aquests no els assumirà la UE. Un altre contra és que potser no serem capaços de ser tant competitius com se’ns demana. Tot i això, hem de ser positius i cooperar amb altres petits estats com Andorra per tenir més poder a l’hora d’establir una negociació amb la UE i buscar alternatives per tenir un resultat més positiu.
–Per tant, està a favor de fer una negociació conjunta entre San Marino, Andorra i Mònaco?
–Sí. És cert que cada país té les seves peculiaritats i que algunes no es poden tractar de forma conjunta, però en línies generals, crec que els tres països hem de negociar en col·laboració, perquè com he comentat, en conjunt tenim més poder. Crec que és importat que cada país enfronti les seves especificitats i que després tots junts fem la negociació.
–Entén que Andorra vulgui mantenir les especificitats respecte el tabac?
–Només puc dir que en el nostre cas, tenim un acord amb Itàlia que especifica que nosaltres no podem produir tabac propi. Per tant, entenc que si aquest és un aspecte important per Andorra, ha de negociar per mantenir-lo.
–Què pot aprendre Andorra de les negociacions que està fent San Marino?
–En temes polítics, crec que no hi ha diferències, perquè cada país té la seva negociació basada en diferents punts. Considerant el sector bancari, el d’Andorra és més gran que el de San Marino, tot i això, crec que Andorra es pot trobar amb aspectes que San Marino ja s’hi ha trobat, perquè, per exemple, nosaltres vam instaurar l’intercanvi automàtic d’informació molt abans que el Principat, i potser en aquest tema Andorra ha començat una mica tard.
–Com veu el futur d’Europa després del brèxit?
–Positiu. Cal prendre com a exemple les darreres eleccions franceses. I és que hi ha el sentiment que amb la seva elecció, els ciutadans francesos han optat per una línia en conjunt amb la Unió Europea, i això ha estat després del brèxit, per tant, el sentiment europeu –en general– és fort. A més, crec que els països que ara volem formar part de la UE podem ser un exemple d’integració, perquè la UE pot mostrar al Regne Unit i als països de l’est que encara és forta i que és una via per competir amb els mercats dels Estats Units o la Xina, és una oportunitat de créixer junts. Europa és el futur, crec que en això no hi ha d’haver dubtes.
