Aquest cap de setmana la gent d’SDP hem rebut dues delegacions de partits amics de la República de San Marino, el Partit dels Socialistes i dels Demòcrates i el Partit Socialista. Són dos partits que van fer coalició amb la Democràcia Cristiana i es troben en l’oposició d’ençà de les eleccions del passat mes de desembre.

Dissabte vam mantenir una trobada política per analitzar la situació d’ambdós països i les respectives posicions des de les quals encarem la nostra tasca d’oposició progressista, amb responsabilitat i fermesa.

En la reunió vam repassar l’actualitat del sistema bancari i financer, tant a San Marino com a Andorra. Vam coincidir en la constatació, no per sabuda menys important, que l’aplicació de l’intercanvi automàtic d’informació sobre la titularitat dels comptes bancaris planteja un greu problema als operadors financers dels nostres països respectius.

Els nostres sistemes bancaris han quedat molt afeblits davant l’activitat inquisidora dels nostres grans veïns. Itàlia no ha perdonat res a San Marino i l’ha aculat tant com ha pogut. Espanya no ens ha pas tractat millor. Ens ha pressionat, i continua pressionant, convocant el cap de Govern a Madrid.

Volem combatre el frau fiscal però, tanmateix, no compartim que la lluita contra l’elusió fiscal sigui l’excusa per llençar riu avall la sobirania i la seguretat jurídica d’Andorra i San Marino.

La primera conclusió és que, malgrat les presentacions de resultats més o menys afalagadors –i en conseqüència més o menys interessadament articulats–, els sectors bancaris d’ambdós països estan en una situació complicada i difícil.

Baixen els beneficis, baixen –diguin el que diguin alguns– els dipòsits de no residents i, com a conseqüència de l’aplicació de l’intercanvi automàtic d’informació, baixarà molt, sense cap mena de dubte, la xifra de negoci. El resum de tot plegat és que als sectors financers dels nostres països es preparen fusions, absorcions i molts acomiadaments, directes o dissimulats amb prejubilacions.

I tot el terrabastall a l’entorn dels afers que fan pensar que Andorra i San Marino serien indrets amb molts vestigis d’operacions financeres fosques o brutes no ajuda gens a donar confiança a empresaris, professionals o inversors estrangers.

L’altra gran qüestió sobre la situació dels diversos sectors de l’economia és la seguretat jurídica. Els operadors econòmics fan projeccions i plans de negoci i no veuen clara la nostra fiscalitat a bursades, que va endavant i endarrere, segons convé als càlculs electoralistes del Govern de Demòcrates per Andorra. A casa nostra en tenim un bon exemple amb la taxa efectiva de l’impost sobre la renda d’empresaris i professionals.

Vam avisar que fer una llei plena de forats per facilitar exempcions abusives i deduccions injustificades molestaria els interlocutors europeus d’Andorra, que, si bé acceptaven que ens situéssim a la banda més baixa (el 10%) dels nivells d’imposició de la Unió Europea, no aplaudirien pas que, per la via de les exempcions i deduccions, el nivell de tributació efectiva d’alguns especialistes de la planificació fiscal baixés per sota del 10% i se situés sovint fins i tot sota el 5%. I així ha estat. A la gent de DA els han vist a venir i els ho han dit.

Pel que fa al procés d’embrancament amb la Unió Europea, vam analitzar les definicions del text del marc institucional de l’acord d’associació i també vam compartir opinions quant a les conseqüències que tindrà a casa nostra la lliure circulació de mercaderies i dels serveis.

Els progressistes volem avançar cap a l’acord d’associació, però vigilem que la imposició de certes obligacions mal negociades no suposi un menyscapte de l’exercici de la nostra sobirania nacional.