Amb el pas dels anys aprecio més la gent que sap el que diu quan parla sobre algun assumpte. És una qüestió d’estudiar, que a Andorra ja fa molt de temps que no ho fan només els rics, sinó la gran majoria de la població, malgrat la fractura social que torna a eixamplar-se.

També considero molt respectable l’opció de DA de nomenar com a portaveu un jove conseller general. Tanmateix, Ladislau Baró i Miquel Aleix, consellers generals que l’any 1992 –fa vint-i-cinc anys– formaven part de la comissió constituent li haurien de donar algunes nocions constitucionals. Així podria dirigir-se al Consell General sense dir insensateses.

Crec que Andorra es mereix tenir en llocs de responsabilitat gent que sàpiga del que parla. Ho dic perquè dijous, en el debat sobre la declaració d’interès nacional de l’operació immobiliària privada d’ENSISA a Soldeu vam poder comprovar, avergonyits, que a DA no li ve d’un pam a l’hora d’anar avançant pel camí de la involució constitucional.

Han fet una declaració d’interès nacional que no té ni pot tenir empara legal però no ho volen reconèixer i menys encara excusar-se. Al contrari, treuen pit i envien a la tribuna del Consell General un portaveu que contestant les argumentades exposicions dels consellers generals de l’oposició digué que “… si bé la legislació no reconeix la possibilitat que sigui per iniciativa privada tampoc ho prohibeix…”

Aquesta forassenyada defensa de la declaració il·legal del Govern anava acompanyada d’una altra barbaritat: convidar l’oposició a acudir a la justícia. Barbaritat que va aplaudir el cap de Govern en la seva tradicional “possessió de micròfon” d’Andorra Televisió en acabar la sessió del Consell General.

Cap sorpresa. Antoni Martí, que l’any 1993 va fer campanya contra la Constitució, no ha destacat mai per ser-ne un gran coneixedor.

Recordem doncs als portaveus de DA que el Tribunal Constitucional ha deixat ben clar en més d’una ocasió que l’Administració –el Govern, doncs– no pot, de cap manera, fer el que li sembli si una llei “… no ho prohibeix.”

Una sentència del 9 de maig del 2002 del Tribunal Constitucional ho diu així: “… l’Administració està positivament vinculada, pel que fa a les finalitats perseguides, l’extensió de les seves potestats, els mitjans utilitzables i les formes d’actuació, a les previsions de la llei.

Els poders públics no poden fer solament el que la llei no prohibeix, com és el cas del ciutadà privat, sinó solament allò que la llei permet, mitjançant una atribució potestat, constitutiva d’una habilitació. La decantació doctrinal d’aquest principi exigeix que l’habilitació esmentada tingui lloc mitjançant llei formal i sigui expressa i taxada.”

És a dir, que no cal pas haver format part del Consell General durant el període constituent per adonar-se que tant el portaveu de DA en el debat de la plataforma com el cap de Govern van mantenir una posició contrària a la Constitució.

I afegiré que és de mala fe convidar els que critiquen la il·legalitat a acudir als tribunals de justícia quan el Govern coneix una sentència de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de data 27 de juliol del 2009 que va deixar prou clarament assentat que la iniciativa de la realització de projectes d’interès nacional ha de ser nacional i que no es pot invertir el procediment amb una iniciativa comunal seguida d’una aprovació pel Govern.

A DA haurien de saber que la ignorància de la llei no n’excusa l’incompliment.

Tot plegat llastimós. Es confirma així que el model de DA és el d’un Govern sense oposició, amb mitjans de comunicació afins que es fan ressò del cor nacional dels estómacs agraïts i un Consell General sense funcions, ben emmordassat.