Dimecres passat, 22 de novembre, a les 10.00 hores del matí, es va reunir el grup anomenat Code de conduite (fiscalité des entreprises) al Lex, un dels edificis que el Consell (la institució que representa els Estats membres de la Unió Europea) té habilitats prop de la plaça Schuman, al bell mig del barri europeu de Brussel·les.

En l’ordre del dia d’aquella reunió del Code, hi havia diversos punts sobre la situació internacional, un debat sobre l’aplicació de les patents a França i Itàlia i, sobretot, la finalització de la llista negra europea dels paradisos fiscals.

Aquesta llista, ultrasensible per a Andorra, ha d’estar enllestida per la trobada de l’Ecofin, la reunió dels ministres de finances de la Unió Europea, del 5 de desembre, és a dir, la setmana vinent.

El grup Code treballa des de fa un any en aquesta llista, enmig d’una gran discreció. És una de les instàncies més secretes de Brussel·les. Gairebé tant com el govern de DA a Andorra.

A dia d’avui, a la llista negra del 2017 de la Unió Europea, hi figuren trenta països, entre els quals Andorra.

Es tracta d’una llista de jurisdiccions fiscals, és a dir, països que la Unió Europea considera que no cooperen en la lluita contra el frau fiscal. La llista es va confeccionar el juny del 2015 a partir dels països “assenyalats” amb més freqüència pels estats membres de la Unió Europea, als quals la Comissió Europea havia demanat d’identificar els països que consideraven menys cooperants en matèria fiscal.

Els països de la UE que consideren Andorra paradís fiscal són els següents: Bulgària, Croàcia, Grècia, Letònia, Lituània, Polònia i Portugal. Espanya també ho havia fet el 2015 en l’elaboració inicial de la llista, però després va retirar aquella referència. Ho va fer sense que el ministre d’Exteriors andorrà expliqués el que havia passat, ni Espanya tampoc no justifiqués la seva negativa posició.

La llista, en la qual insisteixo que a dia d’avui encara hi figura Andorra, va ser actualitzada per darrera vegada el 31 de desembre del 2015. Això vol dir que la llista no té en compte eventuals acords que s’haguessin trobat o tancat després d’aquella data, amb els països que hi figuren.

En resposta als escàndols Luxleaks i Panama Papers, la Comissió Europea ha decidit, sota la impulsió del comissari francès Pierre Moscovici, fer un pas més en la lluita contra el frau i l’evasió fiscal.

Per això, el dia 5 de desembre, l’Ecofin podria posar-se d’acord en una nova llista negra de paradisos fiscals europea.

De moment, s’han establert tres indicadors de risc per identificar aquests països: manca de transparència, existència de règims fiscals preferencials i absència d’impostos sobre les societats. Pel que fa al segon indicador, Andorra té encara encesa la llum d’alarma.

La Unió Europea vol impedir que països tercers com Andorra puguin explotar les asimetries entre diferents sistemes fiscals. S’entén. Qui sembla que no ho entén és el govern de Toni Martí.

Val a dir que hi ha molts dubtes pel que fa a l’efectiva posada en pràctica d’aquesta nova llista i, més encara, quant a sancions eventuals als països que hi figurin.

Tanmateix més que especular sobre la possibilitat d’efectiva aplicació de mesures contra els països que, com Andorra, avui figurin a la llista, hem d’esperar que el Govern haurà sabut convèncer els països que ens havien assenyalat el 2015 que no hi ha motius per mantenir Andorra en aquella consideració. És una qüestió de seriositat i, en conseqüència, de credibilitat del país.

Hem de saber que França i Alemanya defensen l’establiment de sancions severes per als països que figurin a la llista final, amb la prohibició de deduccions fiscals per als que hi tinguin relació econòmica.