El relat dominant de DA pretén que ara hi ha escepticisme –i abstenció electoral– perquè hi ha canvis «de jaqueta» entre forces polítiques que proposem aliances i acords que ells –els gurus de DA– han decidit, des de la seva alta autoritat, que són contra natura. Fan seminaris per parlar-ne –i, sobretot, perquè en parli el seu aparell propagandístic– i s’aixopluguen en la darrera enquesta del CRES.

No diuen, però, que qui va crear una aliança contra natura, únicament fonamentada en un sol element unificador –fer-nos fora del Govern– foren Toni Martí i els promotors de DA de la Plaça de la Rotonda d’Andorra la Vella. DA es va crear, ajuntar i apedaçar, amb un sol element unificador: ocupar l’Edifici Administratiu del Govern perquè no hi romanguéssim els «il·legítims» que, contra pronòstic, havíem guanyat les eleccions generals del 2009.

Aquest estiu SDP ha fet una proposta pública, sense embuts i sense amagar-se, és a dir tot el contrari dels promotors de DA del 2010-2011.

Proposem buscar un acord programàtic amb la voluntat de redreçar el país. No els ha agradat i per això els que es van unir contra algú i no pas a favor de res, fan a veure que s’esquincen les vestidures. Reuneixen seminaris i alimenten comentaris i opinions –algunes s’aixopluguen en l’anonimat– per dir que la proposta d’SDP desencisa i desmotiva la ciutadania.

Però no han perdut ni cinc minuts a estudiar-la, a conèixer-la o a donar-nos l’oportunitat que hom pugui explicar-la. Ens han condemnat, com tenen per costum, sense haver-nos escoltat, com un tribunal preconstitucional, sense dret a la defensa.

El relat que volen imposar és capció perquè sota l’aparença de veritat és enganyós. Quan s’acusa els progressistes de proposar una coalició sense fonament s’amaga la nostra proposta i se’n dona una versió tergiversada, manipulada.

Ara el relat dominant dona per fet que la proposta de candidatures transversals per als consellers elegits en les circumscripcions parroquials és un intent d’adjuntar l’aigua i el foc. En conseqüència aquell relat dona per fet que s’afavoriria l’abstenció.

Però el relat dominant no és cert. La nostra proposta, la que he adreçat al president de Liberals i el president del PS, pretén l’articulació de candidatures ciutadanes, de redreçament i progrés, a les llistes territorials per a l’elecció dels consellers generals de les parròquies. Unes candidatures que s’haurien de bastir sobre la base d’un programa comú

Pel que fa a les llistes nacionals cada formació política que participés en els acords per les candidatures territorials hauria de comparèixer sota les seves sigles i amb un programa que no fos contradictori sinó que assumís el programa comú establert a les candidatures territorials.

Es tracta d’obrir portes a tots els que desitgin comprometre’s per donar substància a una proposta reformista i pragmàtica i que amb realisme vulguin participar en el govern en la propera legislatura.

Aquest és el relat real de la nostra proposta.

En les properes eleccions generals del 2019 hi ha un aspecte que passarà a ser essencial: la defensa de la democràcia.

Nosaltres volem explicar quina democràcia volem per millorar la que teníem el 2011 i comparar-la amb la caricatura que d’ella ens deixaran les accions populistes i autoritàries de Toni Martí.

Caldrà parlar clar als electors. Cal acceptar la realitat, que no vol pas dir resignació sinó que és la condició per transformar-la.

I la realitat és que del maig del 2011 al desembre del 2017 ens hem trobat davant d’un moviment polític –DA– i un cap de Govern amb una actuació i un capteniment que ha estat assentada en la improvisació, el desgavell i el contraban legislatiu.

I també s’ha donat una generalització dels tics autoritaris de Toni Martí, amb menyspreus i manca de respecte als que no pensen com ell.

De «trumpisme», entès com una orientació política mundial del demagògia, propaganda i engany també en tenim, i no pas poc, a casa nostra.
Davant d’aquesta situació no tenim, ni volem crear, receptes miraculoses.

L’objectiu de fons és ser al cor que empeny una política progressista àmplia i cívica, que estigui en condicions de plantejar de manera concreta, valenta i moderna un projecte de govern basat en el desenvolupament sostenible, la justícia social, el respecte a la legalitat, i la transparència, la separació de poders, la protecció del medi ambient, la integració europea, la igualtat d’oportunitats i l’afirmació dels drets de les persones.

Un projecte capaç de retornar l’entusiasme, la confiança i l’esperança. Un projecte que no va contra ningú sinó que va a favor del país.

Un projecte que vol incloure i no pas excloure.

El que compta no és tant amb qui sinó per què.

Penso que els continguts han de ser al centre, al cor, d’una proposta de redreçament, que comporti també la concreció de la manera de dur-los a terme, en un recorregut polític que doni prioritat a la relació amb la ciutadania i a una millor transparència.

Aquesta és la proposta progressista.