El conseller general de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Víctor Naudi, fa una valoració de la segona legislatura de Toni Martí i explica com es prepara la formació progressista per encarar les pròximes eleccions generals que es podrien celebrar abans d’hora. Ara per ara, una unió de forces a les llistes parroquials entre SDP i Liberals d’Andorra sembla més probable que una aliança d’esquerres amb el Partit Socialdemòcrata.

–Quina valoració fa del transcurs de la legislatura fins ara?
–És una legislatura estranya en el sentit que va començar molt marcada com ja sabem per la crisi BPA. Deixant de banda aquest tema, que cal recordar que està judicialitzat, la legislatura s’ha caracteritzat perquè únicament s’ha avançat en qüestions de funcionament normal de lleis que calia aprovar, sobretot les que tenen a veure amb el desplegament de l’acord monetari. Fins i tot, moltes d’elles arriben tard, a última hora. Però bàsicament la gran característica és que després de gairebé set anys del Govern demòcrata, aquelles reformes tan anunciades i promeses per Toni Martí des del primer mandat no s’han acabat de plasmar. I si s’han plasmat, ho han fet a mitges i malament.

–Una de les reformes més polèmiques, tot i que aprovada, és la llei de transferències i competències. 
–És una reforma volguda per Toni Martí per satisfer algunes de les seves necessitats però realment fa un flac favor a les institucions andorranes i a les corporacions comunals de cara als propers anys. Més enllà del no respecte a la Constitució, els efectes a mitjà termini seran negatius per als comuns i acabaran augmentant diferències entre ells. Per tant, no s’ha assolit cap reforma i el que s’ha fet, s’ha fet sense un canvi profund.

–La que requeria de més pressa i segurament la més complexa és la reforma del sistema sanitari. 
–En matèria de sanitat únicament es preveuen accions puntuals que esdevenen retallades a les prestacions però el resultat és que la despesa sanitària no para de créixer any rere any. I per l’altra banda, calia també abordar la reforma del sistema de pensions per garantir-ne la perdurabilitat en el temps. Això tampoc ha estat capaç de fer-ho Martí.

La reforma de la Funció Pública també s’està encara treballant. Si s’escurça la legislatura o s’entra com s’està entrant en una època de precampanya electoral, difícilment es pugui acabar tancant aquesta reforma per les pressions que hi ha. En l’acostament a Europa, veiem com ara el senyor Martí vol acabar d’associar el conjunt de les forces que no hi són. Una proposta que també arriba tard. La característica essencial és que en aquests moments el país està pitjor que el 2011: la seva situació econòmica, la fractura social…

–En matèria de sanitat tot apunta que caldrà fer retallades. 
–Calia fer una reforma conjunta i profunda. Caldria modificar la llei del 2008, incidir sobre l’actuació del SAAS i actuar amb el col·lectiu de metges. Ha de ser una reforma garantista, mantenint l’Estat del benestar i abans d’impulsar les retallades com vol fer el Govern, anar al fons de la qüestió amb les deficiències del sector. Per exemple, cal regular bé les baixes, les disfuncions del SAAS… És un conjunt d’accions que cal estudiar. Això pel que fa la branca de malaltia.

Pel que fa a la de pensions, una mica el mateix. Ara se’ns han presentat les simulacions, tard, perquè el Govern ja fa temps que les té. De moment el que veiem és que sempre giren en torn del mateix: congelar les pensions, allargar l’edat de jubilació, cotitzar més… Evidentment, es probable que calgui cotitzar més però cal tenir clar i garantir un sistema solidari. Obligar als assalariats a contractar una assegurança de pensions privada tindria moltes conseqüències.

Una bona part de la població no es pot permetre, a part de cotitzar, contractar un pla de pensions privats. Cal garantir des del primer dia, als joves que accedeixen al mercat de treball, que el dia de demà tindran unes pensions dignes. Sense això no hi ha futur per a cap país. Cal abordar la reforma a partir d’aquests plantejaments.

–SDP està preparat per un hipotètic avançament de les eleccions? 
–Cal estar preparat sempre. Estem treballant amb un cert marge de temps perquè entenem que tampoc seran demà les eleccions. La nostra voluntat és plantejar uns equips capaços de donar resposta a les necessitats del país de cara a un futur. És a dir, portar a terme allò que DA no ha sigut capaç de fer. SDP ha de defensar un projecte de futur més enllà de les idees polítiques. Evidentment, el nostre plantejament és participar en solitari en una llista nacional però ser capaços de fer llistes conjuntes a les territorials amb aquests reptes de futur, sense renunciar als valors ideològics de cada formació. S’han de prioritzar les reformes cabdals per redreçar la situació tan econòmica com social del país.

–És contradictori fer un pacte progressista amb Liberals d’Andorra?
–No parlem de pacte progressista, sinó amb aquelles persones que creguin en el progrés. No va dirigit als liberals, sinó a totes les persones que vulguin tirar endavant el país. Cal deixar els dogmatismes i les ideologies de banda en els grans temes de país. No hi hem de renunciar, però cal unir esforços amb els temes cabdals.

–La visió d’Europa pot ser un problema a l’hora d’unir esforços amb Ld’A?
–Europa fa uns mesos podia ser un problema però cada vegada ens pot acostar més en el sentit que la negociació va per llarg i que no sabem ben bé que negocia Martí, però d’altra banda hi ha uns compromisos que cal tirar endavant per aconseguir les millors condicions per Andorra. Aturar-ho o fer marxa enrere ja no és possible i per tant ens hem de posar d’acord amb els liberals. Prova d’això és que ara ells volen participar en la negociació amb Europa com a observadors actius.

–Pere López ha tancat la porta a fer un pacte amb SDP.
–Nosaltres no posem condicions. Hem fet una proposta sense limitacions perquè estem disposats a debatre. Pere López tanca portes perquè vol anar en solitari. Però a mi em consta que bona part de la seva militància estaria d’acord amb un pacte per encarar el futur.

–Víctor Naudi serà el proper candidat a cap de Govern per SDP?
–Encara és difícil de dir sí o no. Personalment has de tenir ganes, professionalment has de poder, que el teu partit ho vegi bé… Tenim també dues o tres persones que ho podrien ser. És aviat encara.