Fa setmanes que els progressistes demanem públicament al Govern que posi els papers damunt la taula i expliqui, sense embuts ni tergiversacions, amb transparència, què està negociant amb la Unió Europea (UE).

Fa setmanes que el cap de Govern, Toni Martí, intenta enganyar el país explicant mitges veritats per amagar l’altra cara, ben amarga, de la moneda. Es pensava que així, amagant el què i el com, aniria guanyant temps.

El dijous 18 de gener les agendes van fer coincidir la reunió a París, que el Govern pretenia guardar en secret, del cap de Govern amb el Representant del Copríncep Francès i l’entrevista que em van fer al programa La Rèplica d’Andorra Televisió (ATV).

La periodista Gemma Rial em va preguntar amb insistència la meva opinió sobre l’anomenada “proposta dels trenta anys” de transició en el tractament duaner i fiscal del tabac en l’acord amb Brussel·les.

Li vaig dir que si ens haguéssim de manifestar aïlladament sobre una proposta que permetés mantenir el sistema actual de subvenció indirecta, per part dels fabricants, del cultiu del tabac i com sigui que és un mecanisme que permet donar vida econòmica a moltes famílies, nosaltres ho veiem bé. Però hi ha un “però”.

No coneixem, perquè el govern de DA ho amaga, el que en llengua francesa es descriu molt gràficament com les tenants et les aboutissants, és a dir, que ens cal conèixer els detalls de la qüestió.

Per això hem de saber d’on i per què surt aquesta proposta. Necessitem saber quines contrapartides hi ha, quina revisió periòdica hi haurà i quina és la política concreta de la UE amb el tabac. I també veure què passa amb el contraban.

Volem veure els papers, que ens els posin sobre la taula, perquè Andorra s’hi juga el futur de les dues properes generacions.

I els demanem, els exigim, des d’una ferma, coneguda i reconeguda voluntat europeista, convençuts que Andorra necessita un nou embrancament amb la UE.

Vull recordar que l’any 2010 vaig tenir la responsabilitat des de la presidència del Govern de demanar a la Comissió Europea l’inici d’aquestes negociacions. I ho vaig fer perquè soc un europeista convençut, per formació, per vocació i per necessitat. Perquè Andorra necessita donar una sortida alternativa i positiva al seu model econòmic i perquè aquesta sortida positiva ha de permetre a les noves generacions d’andorranes i andorrans viure i treballar des d’Andorra cap a Europa.

Dimarts passat Martí va córrer, per segona vegada en menys de vuit dies, cap a París per veure si podia apaivagar el foc encès al Ministeri de Finances francès.

I no va poder amagar el viatge perquè una notícia dels informatius d’ATV el dilluns i una piulada del Ministre francès Gérald Darmanin, el dimarts 23 de gener després de l’entrevista, el van deixar en evidència.

Per això en la nostra compareixença de premsa del dimecres vam exigir transparència al Govern.

El dijous el cap de Govern va començar a explicar als grups del Consell General, a porta tancada, amb la boca petita i a mitges, el gravíssim problema que representa l’exigència de França –no pas de la UE– que el preu de venda del tabac a Andorra quedi indexat, és a dir, equiparat, amb el del país de la UE que el tingui més reduït.

Per això demanem que posin els papers –tots els papers– damunt la taula de la comissió política Exterior del Consell General i que es doni als agents econòmics i socials i als partits polítics tota la documentació.

Ja n’hi ha prou de simulacres i de fotografies destinades a enfortir la comunicació cloroform del Govern.

Demanem al cap de Govern que no enganyi més, que no amagui la veritat. Que expliqui públicament en quin cul de sac ha situat l’economia andorrana.