Les dades fetes públiques pel departament d’Estadística fa pocs dies ens deien que hi havia un increment, el mes de desembre del 2019, del 2,9% de persones que recercaven feina amb relació a l’any 2018. El salari mitjà hauria augmentat en un 1,8% respecte del 2018.

Mentrestant les xifres de turistes i excursionistes que ens visiten no milloren pas. Empitjoren.

Les xifres del país, globalment, no són bones, però el Govern treu pit perquè l’agència Standars & Poor’s diu que Andorra va bé perquè es vol adherir al Fons Monetari Internacional.

L’art de la previsió econòmica és sempre un exercici d’acrobàcia. El pedagog canadenc Laurence Peter va fer una definició dels economistes que ha esdevingut famosa: “Un economista és un expert que sabrà demà per què les coses que pronosticava ahir no s’esdevenen avui.”

La política econòmica del govern Espot confirma aquella definició.

Dissortadament no sembla pas que hom pugui esperar cap millora espectacular per aquest any 2020.

L’any 2019 no ha estat bo per a Andorra quan, segons les dades de l’Organització Mundial del Turisme, les visites/arribades de turistes internacionals a escala mundial han augmentat el 4% amb relació a l’any anterior. I aquesta taxa d’augment és la que es preveu per al 2020.

Aquest creixement confirma el paper motor del turisme i la seva resistència en tant que sector econòmic, especialment a la vista de les incerteses que es plantegen en l’economia mundial.

Esdevé doncs molt important que hi hagi una gestió responsable per explotar les possibilitats que el turisme pot oferir arreu del món.

Segons el darrer baròmetre OMT del turisme mundial, el 2019 haurà estat el desè any consecutiu de creixement. Sembla que totes les regions presenten un augment de les arribades internacionals el 2019. Totes menys, en tot cas, Andorra.

Mentrestant el darrer índex de confiança de l’OMT assenyala un creixement del 3% a 4% pel 2020, sota la perspectiva d’un optimisme prudent.

A Andorra cal posar el turisme al centre de la política de desenvolupament econòmic.

Per això cal definir una estratègia turística basada en indicadors reals i adaptar el pressupost a la realitat del país, gastant millor per aconseguir un retorn superior a l’actual, invertint en la nostra cultura i el talent local perquè esdevingui el millor atractiu per als visitants.

No cal entossudir-se a portar any rere any el Cirque du Soleil quan a Andorra Turisme no són capaços ni de posar-se d’acord amb el Comú d’Andorra la Vella per un nou emplaçament.

Defensem una política turística diferent adreçada a promoure Andorra com a marca de destí turístic de qualitat amb personalitat pròpia, sobre la base de la seva oferta global de natura, d’esports de muntanya –d’hivern i d’estiu–, de compres, d’oci i de cultura. I per això és prioritari afavorir un model de desenvolupament turístic sostenible, respectuós amb el medi i capaç de convertir en valor afegit la riquesa de recursos, tant naturals i paisatgístics com històrics i culturals, afavorint una afluència al llarg de l’any, i donant rellevància a l’ecoturisme i al turisme cultural.

Com també és necessari fer participar els actors de Turisme privats i institucionals directament dins d’Andorra Turisme.

Al país li convé una economia sostenible i una assenyada defensa del medi ambient, un bé preciós i fràgil que és indispensable per recuperar el turisme de qualitat que hem anat perdent amb l’acumulació de tants anys d’errors.

I al país no li convé ensopegar amb el forassenyat projecte d’aeroport al Pla de les Pedres i el Grau Roig, que arruïnaria una vall i el futur del turisme de qualitat.

És urgent potenciar el sector turístic com a element clau de la nostra economia i com a instrument de cohesió de la nostra societat.