El matí de divendres, Progressistes-SDP vam fer públic el nostre suport al conjunt de mesures que el Govern havia decidit dur a terme davant la crisi derivada de la pandèmia del coronavirus. En situacions d’excepció no hi ha d’haver cap escletxa partidista en el suport a les institucions i organismes que tenen la responsabilitat d’administrar i gestionar la crisi.

No és moment de debats polítics ni de taules per fer surar protagonismes fotografiats, que institucionalment no corresponen. El que cal és ajudar, cadascú des de les seves responsabilitats, a superar aquests moments difícils.

Uns moments que és ben evident que estan generant por i, dissortadament, també alguns brots d’histèria. Dimecres passat, a La Vanguardia, Antoni Puigverd recordava Josep Pla i la grip dels anys 1918-1920 amb 40 milions de morts arreu del món i 300.000 difunts a Espanya, dient que “A la llum de les implacables xifres d’ahir, el pànic d’avui, de tan risible és estúpid.”

Ho comparteixo, tot i que hem de ser tots conscients que, com diu Puigverd, “la histèria es propaga especialment per Internet.” El dia 10 de març del 2020 ja escrivia en aquesta Plaça del Poble que per aquella via s’imposen teories estranyes, fructifiquen les informacions falses i fan progressar la por.

L’extensió de la Covid-19 ha mutat en crisi econòmica. I si busquem definir els escenaris del seu impacte penso que cadascun serà pitjor que l’anterior, perquè estem en caiguda lliure. Haurem de ser valents perquè el deteriorament econòmic produït pel coronavirus és i serà tan fort que caldrà estudiar mesures per esmorteir-ne l’impacte.

Es tractarà d’apaivagar la recessió econòmica, que ja se’ns abrigava al damunt sense la Covid-19. Així ho tinc escrit en aquesta Plaça del Poble (17 de desembre del 2019 i 7 de gener del 2020) amb el reforç indirecte o involuntari dels informes de conjuntura de la Cambra de Comerç i de la mateixa Confederació Empresarial Andorrana. La recessió ja no serà dissortadament subjecta a discussió, sinó que ara serà un fet amb el país paralitzat.

A més, el pes del turisme en la nostra economia és molt elevat i l’aturada de la campanya turística de Pasqua, afegida a la d’aquestes dues setmanes de temporada d’esquí, pot produir un mal irreparable.

Caldran mesures de pes per afrontar el xoc actual, però això no haurà de servir d’excusa als que voldrien inventar estímuls artificials insostenibles que podrien deixar-nos amb més fragilitats econòmiques i financeres, a més de les sanitàries.

I vull dir ben clar que estic convençut que calia marcar aquesta aturada perquè, com ens han explicat els metges, atesa la velocitat del contagi, el gran perill és el col·lapse dels recursos mèdics, fet que obliga a intentar contenir la rapidesa amb què es propaga.

La difusió de la Covid-19 ens ha recordat que no només mercaderies i capitals creuen fàcilment les fronteres, sinó que també ho fan problemes mediambientals, infeccions i els rumors que circulen per Internet.

Per això cal fer una crida a la responsabilitat i a la solidaritat. Efectivament, l’enemic veritable aquests dies no és el coronavirus, sinó la histèria. Si guanya la por, el gran perdedor serà la democràcia constitucional.

Estem en estat d’excepció, en guerra contra un virus de conseqüències potencialment desastroses, en especial per als nostres padrins i padrines i per a les persones que pateixen una malaltia. Perquè tothom es comprometi en aquest combat cal que la transparència i la sinceritat siguin totals.

Per això ens costa d’entendre que, una vegada més, el Govern només miri cap a Espanya i no es vegi la indispensable necessitat d’una estreta coordinació amb França. Avui, més que mai, cal respectar el principi constitucional que imposa mantenir l’equilibri en les relacions amb els països veïns.