Tot i la profusió de rodes de premsa que es convoquen a la planta baixa de l’Edifici Administratiu del Govern no es pot pas afirmar que s’estiguin donant les informacions necessàries ni les respostes que caldria davant la crisi.

En tot cas el relat ha anat deixant en evidència la dificultat que tenia el Govern de controlar els esdeveniments.

Fa setmanes que el Govern hauria hagut de sortir de la seva actitud ‘autoreferencial’ basada exclusivament en la seva pròpia gestió i els seus desitjos i preocupar-se d’encarar la realitat.

Com sigui que no podia controlar la situació el Govern ha volgut controlar l’opinió pública, tancant-se cada vegada més en un campament atrinxerat.

Aquesta mena de ‘governcentrisme de quarantena’ que tot ho resumeix a les seves indiscutibles raons, sense voler escoltar mai els arguments dels altres, no dona cap resposta positiva ni al país ni als sectors econòmics i socials.

Han decidit, això sí, retallar la despesa d’inversió en obra pública. Penso que la contenció serà un remei pitjor que la malaltia perquè si l’economia s’ensorra la recuperació serà molt més lenta i que ens puguem estalviar ara a l’hora de gastar ho perdrà el pressupost de l’Estat demà a l’hora d’ingressar.

Els consultors internacionals de DA no deuen haver calculat que per a pagar impostos els empresaris i professionals han d’haver, abans, treballat prou com per a generar beneficis.

I ara, dissortadament, no estem pas en aquest escenari per la situació que viu el país, amb l’activitat econòmica en col·lapse i una crisi enorme sacsejant la societat.

La setmana passada el ministre de Finances deia, tot cofoi, que l’impacte de la crisi, aquest mes de maig, el tenia perfectament previst i apamat.

No hi ha cap ‘expert’ ni cap ‘consultor’ que pugui dir si la demanda de béns i serveis que pugui revifar l’economia arribarà a l’hora. És evident que haurem de continuar alimentant-nos però el consumidor que no ho veu clar –la gran majoria– es decantarà per l’economia de precaució o per la compra-plaer? El comerç recuperarà una part del temps perdut o romandrà força temps anestesiat?

L’equació econòmica serà complexa per tots els dirigents empresarials que han de navegar enmig d’una boira espessa.

Els que ja estaven afeblits abans de la patacada es veuran arrossegats pel tsunami, mentre que els que tenien més solidesa empresarial, i muscle financer, sabran encaixar i potser aprofitar les oportunitats que segur que es presentaran. Per bé i per mal la crisi accelerarà les tendències que ja assenyalaven els informes de la Cambra de Comerç presentats l’any passat.

I davant de la necessitat de reduir costos, que tindran totes les empreses, el futur serà millor per a les que no es limitaran a revisar cap avall els seus pressupostos sinó que sabran repensar ràpidament la seva organització i els seus mètodes de comercialització.

Per redreçar-se caldrà invertir i per això caldrà mobilitzar un mínim marge de maniobra en període de penúria.

S’acosta el temps de les decisions arriscades.

Haurem de parlar de l’assumpte abans de la tardor, quan apareguin més clars l’estat de l’economia i el clima social.

Si ara les xifres d’inscrits al registre de desocupats ja són preocupants veurem què passa al setembre quan arribi el gruix d’acomiadaments al ritme que vagin acabant-se les mesures temporals de suspensió de contractes o de reducció de jornada.